Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries
Avui em ve a la memòria un dia en què una “madre de la Plaza de Mayo” feia una xerrada a Barcelona. Va estar explicant unes quantes atrocitats de la dictadura, i com lluitaven contra l’oblit i per la memòria, i perquè la barbàrie no quedés impune. Hi va haver un moment que ens va veure a algú de nosaltres amb cara de “quines coses passen al món” i mirant-nos seriosament va dir alguna cosa així com ara:
“pero bueno, no saben ustedes que también tienen asesinados, desaparecidos y niños robados?”
I ja és ben així la cosa. Tenim tendència a mesurar la magnitud de la tragèdia de forma proporcionalment inversa a la distància que ens en separa. Hi ha grans “defensors de la memòria i la democràcia” buscant dictadors pel món per jutjar-los. I aquí ser franquista no només surt gratis, sinó que tens la vida solucionada i mai ningú et jutja.
No fa gaire vam veure com rendien grans honors a un ex-falangista i dirigent franquista com en Samaranch. Avui ho veurem amb el Fraga.
I potser no és això, companys, no és això, pel que varen morir tantes flors…
Entrada a Cancioneros.com del seu director repassant cançons inspirades en la repressió exercida per Fraga.
En l’entrada anterior hi manca aquesta cançó: Alça Manolo! (de la Trinca)
Web de l’exposició “la Guardia Civil frente al terrorismo”. Veient-ne la imatge, es podria titular la guàrdia civil “al costat” del terrorista… d’estat
Una biografia no oficial de Fraga, culminada amb algunes frases cèlebres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!