EL VA TOCAR CHOPIN A SINERA EL 18 DE FEBRER DE 1839

Imatge: La portada del llibret de Mn Palomer  que em regalà el plorat Lluís Ferran de Pol.

EL VA TOCAR CHOPIN

Salvador Espriu  – OBRA DE TEATRE LAIA. Capítol XVI.- El va tocar Chopin…

“… la tarda de l’arribada, el capità va dur Aurora a la “Pietat”. Chopin es va haver de ficar al llit, a reposar de la fatiga del viatge. Teresa es quedà per tenir cura de l’hoste. Al vespre, Chopin es llevà i es posà al piano, aquest Pleyel, comprat de feia poc. Les mans del  músic premien amb suavitat les tecles i lluitaven per arrencar l’obra en gestació a l’audició interna. Chopin patia. I quan intentava traduir la inspiració en harmonia sensible, fracassava tot sovint i recomençava aleshores fins a esgotar-se. Més tard, a la nit, els tertulians varen creure, davant la facilitat de l’execució, que improvisava, però Teresa havia vist i sabia tot el seu esforç. I ningú més, d’ençà d’ell, no havia tocat el piano. Per a profanar-lo? Teresa no ho permetia. I canvià el tema de la conversa, mentre Paulina entrava amb llums. A fora llampegava…”

Aquest passatge de Laia, l’Espriu l’havia manllevat d’un llibret publicat per Mn Josep Palomer amb pròleg de Joaquim Folch i Torres el 1921 editat a la Impremta de J. Tatjè Rossell d’Arenys de Mar. Mn Palomer, sostenia en el llibret,  que feia anys que entrellucant un dietari de D. Vicens de Pujol Pastor… d’Arenys de Mar, va fer la troballa…  Deia Mn Palomer, citant el dietari,  que, quan Chopin i George  Sand van deixar el Monestir de Valldemossa i retornaven a París, van sojornar els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1839 a la casa pairal dels Pastor d’Arenys de Mar. (Avui Can Pol a la cantonada de la plaça Flos i Calcat – Casino).

Tot però, sembla una invenció de Mn Palomer i la “inautencitat del suposat manuscrit no fou donada mai a la llum pels qui la descobriren, hom se n’assabentà mesos abans de la festa que hom pensava celebrar a Arenys, amb assistència de personalitats i musicòlegs estrangers, per tal de commemorar l’estada del músic polonès a can Pastor” Paràgraf  de “Aproximació històrica al mite de Sinera d’Agustí Espriu i Malagelada, Núria Nogueras i Baró i M. Assumpció de Pons i Recolons. Edició de 1983”

Però com que a Arenys farcim el nostre imaginari a cop d’enginy i de falòrnies, ja ens teniu que podem presumir de la vinguda de Chopin i la George Sand… I  Espriu, per fer-ho més agradívol,  pren la llegenda i l’eleva a la categoria literària al capítol XVI de Laia… Apali! allò que s’ha elevat a la categoria de mite literari, no cal tocar-ho….

Es possible que els il·lustres personatges vinguessin a la vila… o potser no… Però no digueu que no val la pena saber que Chopin va tocar un Pleyel a la casa Pastor…. Potser sí, potser no…. però així és com hem anat construint el mon imaginari de Sinera….

ARTICLE PUBLICAT EL NOVEMBRE A LA REVISTA L’AGENDA D’ARENYS DE MAR

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari