A LES ACABADURES

Retrat del poblet de Montsor, encimbellat a dalt d’una roca , prop de Collegats.

Apali, si voleu saber la contalla  de les acabadures, haureu de clicar al dessota, on hi penjo el conte explicat a Radio Arenys.

Temps era temps, que un vailet de la Vall Fosca s’havia mig enamorat d’una xicoteta de Montclar….. de primer anava de vistes…. després ja varen començar a parlar de festeig… més endavant començaren a fer plans per si calia casar-se i fet i fet van engrescar als seus pares que anessin al Notari per tal de preparar els capítols matrimonials…. per veure qué  aportarien els pares d’ells al matrimoni… i també aportarien la hipoteca dotal a la Pubilla, no fóra cas que el matrimoni es desfés i la pubilla quedés sense res…. 

I tanta afició hi varen posar que ja concertaren dia i hora pel casori:

El darrer diumenge de Juliol… al poble de la pubilleta… però ja se sap… “pel Juliol ni dona ni cargol”.. o sigui que tots els esforços havien de ser per a la collita del blat! no valia badar per altres galindaines …

Fet i fet, varen convidar a tots els qui s’havia de convidar: els parents més propers i els parents més llunyans. Avisaren el Rector de Montsor que, pobre home, ho tenia tot lligat pel casori…

Arribat el dia, en concentraren tota la parentela a l’encimbellada esglesiola de Montsor (la veieu al retrat)…

Bé : hi eren tots menys el nuvi…

I aquí començaren les enraonies:

Que si li deu haver passat una desgràcia. Que si se n’ha oblidat … I cà! que responien les veïnes… és un xicot molt formal…

Sigui com sigui, el rector s’impacientava: tots els parents, amics i coneguts es quedarien sense missa dominical si el galifardeu no compareixia !. Doncs va fer la missa!!

I òbviament, si el taril.lot del nuvi no arribava es quedarien sense menjar. Per tant !! tots al xeflis que tenien preparat.

Varen fer festa grossa… sense nuvi i amb la núvia consirosa……

A horafoscant cadascú cap a casa seva…

I l’endemà arribà el triomfant nuvi, es posar a cridar pel poble… que ja havia arribat ..

Els vells i velles del lloc el van abraonar d’allò més…  Estaven que trinaven….

I ell que se’ls encara i els fa:

– Home, les acabadures no es podien esperar …. i la vostra filla bé es pot esperar un dia….

I cal dir que les acabadures és el darrer tram de la feina que faltava per collir el blat…

I tot cofoi , li va poder oferir a la núvia un “gavadell”  de “durus” encara que no hagués arribat a temps al casori.

No et fot ! ens casem dilluns i llestos……

I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí al damunt per escoltar la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari