<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Sortint de Cushendall vam anar fins a
Belfast. Vam arribar fins a l’alberg i ens hi van deixar entrar el
cotxe al parking. L’alberg, el Belfast International Youth Hostel,
estava bastant destartalat. I tenia l’inconvenient d’estar situat
davant d’un pub totalment guarnit amb simboligia britànica.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
DIARI D’IRLANDA: 11 D’AGOST DE 2010
De Whitepark Bay a Belfast
Ens vam llevar al matí,
dutxar-nos, xerrar amb un alemany que havia dormit a la mateixa
habitació i que tenia una germana que acabava d’estar a
Barcelona, fer les bosses i cap a esmorzar el menjar que ja teniem:
llet amb cereals i te amb llet.
Amb tots els trastos al cotxe vam
començar a fer ruta per la costa i ens vam aturar a la
Bonamargy Friary, situada al costat de Ballycastle. Són unes
ruines d’un edifici del 1485 força malmès amb tot de
tombes escampades per dins i fora com és habitual per aquestes
terres. N’hi havia força de descuidades amb làpides
caigudes i terra remenada. Hi havia un monument consistent en una
creu celta dedicada a persones caigudes en les dues guerres mundials.
Vam seguir la ruta costanera tot
entrant als “glens” d’Antrim, que són unes valls excavades
per glaciars. El primer poble on ens vam aturar va ser Cushendun, un
poblet de 350 habitants amb cases a l’estil de Cornualles. Té
unes coves que vam visitar, i un petit port força bonic amb un
monument a una cabra en el que hi havia una cabra restregant-s’hi. No
sabem si el monument és dedicat a aquesta cabra o una parenta
seva.
Pels glens hi ha diferents carreteres
panoràmiques anomenades “Scenic Routes”, i vam seguir la
de Torr Head passant per Glendum i Glenaan.
En arribar a Cushendall que és
el poble més gran dels glens del comtat d’Antrim vam dinar en
un petit restaurant amb vistes a la torre vermellosa de Corfew Toser
que és al centre del poble. Tot buscant la Layd Old Church que
és als afores del poble ens vam perdre i vam acabar en una
festa infantil en un Cottage Wood amb un paio disfressat de conillet
inclòs. Finalment vam trobar el camí de l’antiga
església fundada pels franciscans i que va funcionar com a
església parroquial des de principis del s. XIV fins al 1790,
quan van fer una nova església al poble. Hi havia moltes
tombes com és habitual, i alguna d’elles amb una creu celta
preciosa. Des d’aquell punt hi havia un caminet que passava per la
costa fins al mateix poble de Cushendall, des del qual es podia veure
la curiosa muntanya de Lurigethan, plana pel damunt, i a la llunyania
la cosa escocesa.
Sortint de Cushendall vam anar fins a
Belfast. Vam arribar fins a l’alberg i ens hi van deixar entrar el
cotxe al parking. L’alberg, el Belfast International Youth Hostel,
estava bastant destartalat. I tenia l’inconvenient d’estar situat
davant d’un pub totalment guarnit amb simboligia britànica. I
el personal no era especialment atent. Vam dur les coses a
l’habitació, de quatre llits i ocupada per una parella. I quan
diem ocupada, vol dir que tenien pràcticament tota l’habitació
ocupada, inclosa la seva música. Vam fer-nos el dopar d’hora a
la cuina (pasta al pesto amb una sidra de pera i una de poma) i
després vam anar a veure una mica el centre de la ciutat. Ens
vam dirigir al Kelly’s Cellars, un pub força agradable amb
música en directe. L’endemà al matí hi haviem
quedat per fer un tour polític per Belfast. Després de
prendre alguna cosa vam anar a dormir ja que estavem força
cansats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!