EL MONÒLEG D’EN BRILLON

Portada del llibre on hi ha la història d’en Brillon.

Aquest llibre, per mi, és un dels llibres de contes més ben girats i escrits que s’han publicat en català.

De sempre m’ha apassionat. Es fresc, dringa com una campana de bon matí, te la sensibilitat dels cors oberts , et fa tensar la corda de l’arc  de la vida…. i llegint-lo sents un plaer molt pregon…. molt arrelat a la nostra terra…. diria, a la nostra ànima!

Tot amb tot sinó l’aneu a cercar a alguna biblioteca no el trobareu.

Cerqueu-lo i gaudiu.

I jo he volgut fer una versió oral d’un dels contes “la curiosa història d’en Brillon ”

Un gos , molt estimat , i molt proper al seu pagès propietari.

I des dels seus ulls va veient, com l’amo treballa massa… escarràs…. no viu…. li passen les hores només treballant…. fins que un dia, el gos va veient que el seu amo es va transformant . I els ulls del gos us faran viure una de les històries més humanes que he llegit mai.

Fa anys el vaig explicar a la radio.

Encara hi ha algú que me’l recorda….

Si el voleu escoltar, cliqueu aquí.

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari