EL ROSETÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’ARENYS
EL ROSETÓ DE L’ESGLÉSIA
(Article publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes de febrer de 2018)
Finals del segle XIX. La nostra església ja lluïa ufanosa feia uns pocs segles. Agençada. Amb un retaule magnífic. I tot feia que els arenyencs ens sentíssim molt cofois. A la nostrada església hi tenim encabits tots els sants del nostre imaginari: Sant Zenon i la Verge de l’Assumpció que presideixen el retaule. Els tres Sants que invocàvem quan venien les pestes que delmaven la població: (Sant Roc a un altar lateral, Sant Francesc de Paula a l’altar major i Sant Sebastià a una clau de volta). Sant Elm que vigila des del portal xic… En fi, ho tenim tot a tocar. Però ai las! que l’església tenia una claror interior molt inhòspita …
I fou l’any 1893 que els vilatans varen pensar de treure el vitrall de marbre blanquinós que donava una llum esmorteïda a l’església i canviar-lo per un rosetó de colors vius que donessin, al temple, una llum de recolliment. Però noi! La Junta d’Obra de l’Església parroquial van mirar al calaix i no hi havia ni una malla, ni un dobler, o sigui ni un “duru”…
Pensant, pensant, van caure que el senyor de Can Gelpí, home de força cabals potser els ajudaria… ells que van i li presenten la idea de fer un rosetó ben ufanós. I noi! l’il·lustre “Hidalgo” Don Augusto Maria de Borràs y Gelpí Mercader y Rodríguez Infante els atén i els diu (sense preguntar preu) que ell finançarà la creació i col·locació del rosetó. … Ah! “l’hidalgo” diu que sí… però amb una condició: li havien de posar al centre del rosetó l’escut d’armes dels Gelpí -que per això era un “Hidalgo”!!-.
Els de la Junta d’Obra ni s’ho pensen: de cap manera es podien escoltar els precs del prohom. On s’és vist armes a l’església! Apa ….. i tornem a quedar-nos … sense rosetó!
Però algú de la Junta, prou clar de pensament i espavilat, va creure que el Sr Joan Roura i Presas, veí del senyor de Can Gelpí, si li explicaven ben explicada la història, potser els podria ajudar. I és clar que sí!! (mal m’està al dir-ho, però de ben segur que els de la Junta d’Obra també li van explicar que “l’hidalgo” veí, els havia imposat una condició d’armes!)
I només sentir això el Sr Roura, diu que sí, oh! i tant, que només faltaria!! i tot marxant, els de la Junta li demanen al benefactor que quina condició posava: El Sr Roura només els demana que, al centre del rosetó, hi destaqués l’escut de la Vila d’Arenys de Mar.
Fet! que li responen els dignes representants de la Junta d’Obra!
I des de llavors, sense cap imposició, la vila d’Arenys va voler que, pels segles dels segles, el nostre escut llueixi al centre del Rosetó … i en agraïment i homenatge al benefactor, hi van col·locar uns detalls ben esponerosos: vegeu les fulles verdosenques que clapegen la rosassa…. son fulles de ROURE !!
Agraïts al cel!… que de desagraïts l’infern n’és ple…