EL ROSETÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’ARENYS

EL ROSETÓ DE L’ESGLÉSIA

(Article publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes de febrer de 2018)

Finals del segle XIX. La nostra església ja lluïa ufanosa feia uns pocs  segles. Agençada. Amb un retaule magnífic. I tot  feia que els arenyencs ens sentíssim molt cofois. A la nostrada església hi tenim encabits tots els sants del nostre imaginari: Sant Zenon i la Verge de l’Assumpció que presideixen el retaule. Els tres Sants que invocàvem quan venien les pestes que delmaven la població: (Sant Roc a un altar lateral, Sant Francesc de Paula a l’altar major i Sant Sebastià a una clau de volta). Sant Elm que vigila des del portal xic… En fi, ho tenim tot a tocar. Però ai las! que l’església tenia una  claror interior molt  inhòspita …

I fou l’any 1893 que els vilatans varen pensar de treure el vitrall de marbre blanquinós que donava una llum esmorteïda a l’església i canviar-lo per un rosetó de colors vius que donessin, al temple, una llum  de recolliment. Però noi! La Junta d’Obra de l’Església parroquial van mirar al calaix i no hi havia ni una malla, ni un dobler, o sigui ni un “duru”…

Pensant, pensant,  van caure que el senyor de Can Gelpí, home de força cabals  potser els ajudaria… ells que van  i li presenten  la idea de fer un rosetó ben ufanós. I noi!  l’il·lustre “Hidalgo” Don Augusto Maria de Borràs y Gelpí  Mercader y Rodríguez Infante els atén i els diu (sense preguntar preu)  que ell finançarà la creació i col·locació del rosetó. … Ah! “l’hidalgo” diu que sí… però amb una condició: li havien de posar al centre del rosetó l’escut d’armes dels Gelpí  -que per això era un “Hidalgo”!!-.

Els de la Junta d’Obra ni s’ho pensen:  de cap manera es podien escoltar els precs del prohom. On s’és vist armes a l’església!  Apa ….. i tornem a quedar-nos … sense rosetó!

Però algú de la Junta, prou clar de pensament i espavilat, va creure que el Sr Joan Roura i Presas, veí del senyor de Can Gelpí, si li explicaven ben explicada la història, potser els podria ajudar. I és clar que sí!! (mal m’està al dir-ho, però de ben segur que els de la Junta d’Obra també li van explicar que “l’hidalgo” veí, els havia imposat una condició d’armes!)

I només sentir això el Sr Roura, diu que sí, oh! i tant, que només faltaria!!  i tot marxant, els de la Junta  li demanen al benefactor que  quina condició posava: El Sr Roura només els demana que, al centre del rosetó, hi destaqués  l’escut de la Vila d’Arenys de Mar.

Fet!  que li responen els dignes representants de la Junta d’Obra!  

I des de llavors, sense cap imposició, la vila d’Arenys va voler que, pels segles dels segles, el nostre escut llueixi al centre del  Rosetó … i en agraïment i homenatge al benefactor, hi van col·locar uns detalls ben esponerosos: vegeu les fulles verdosenques  que clapegen la rosassa…. son fulles de ROURE !!

Agraïts al cel!… que de desagraïts l’infern n’és ple…

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari