EL MILIONARI DEL CARRER DE LA TORRE

Article publicat a l’Agenda d’Arenys de Mar, el mes de Febrer de 2018

EL MILIONARI DEL CARRER DE LA TORRE

Si diem Antonio Torrent Carbonell, tothom coneix que va ser el  fundador de l’Asil d’Arenys. Però si parlem del seu germà Francisco, ja el coneixerà menys gent. I si parlem  d’un nebot dels dos germans: En Jacinto Tintoré Torrent, de ben segur que el desconeix tothom.

I aquest nebot ens va esquilar als arenyencs (mitjançant una sentència) cosa de no dir …

A la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent ja havien  fet un bon calaix  gràcies a la creació a Madrid d’un  negoci de fruits tropicals, i a Almuñecar una indústria de sucre.

En  Francisco, per causa  d’una intervenció quirúrgica de certa gravetat  i amb por de morir-se, va fer un testament hològraf (de pròpia mà) …. En el testament,  feia una deixa a la nostra Vila de 125.000 “durus” (unes 750.000′- Pessetes, de les de l’any  1890), o sigui, una fortuna que havia de ser destinada a construir una escola d’arts i oficis, una biblioteca i un museu. Penseu que pels mateixos anys la mare del pintor Ramon Casas, va comprar, per regalar-li al pintor, totes les finques a l’entorn del Monestir Sant Benet de Bages: el monestir, la casa senyorívola que l’acompanyava, 25 masies i 125 Hectàrees, li van costar “només”  25.000’-Pessetes!

En Francisco  surt  sa i estalvi de la operació i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys, mor i el tal Jacinto, essent l’únic nebot de l’oncle Francisco, sabia que si s’anul·lava el testament  hològraf, ell era l’únic hereu. I és així que cerca advocats per tal que impugnin el testament … però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia tingut la darrera residència. De ben segur que devien  notificar el judici a l’Ajuntament de la Vila, però sigui com sigui ningú ho va combatre. I fou així que els arenyencs no ens n’assabentem (i si algú ho sabia, no va fer res i callà com un traïdor) i per un error de forma  (en Francisco havia fet el testament hològraf -de pròpia mà i lletra- en un paper d’Estat amb timbre de 25 cèntims, quan la llei marcava que s’havia de fer en un de 50 cèntims.  Llei que uns mesos després de la mort d’en Francisco,  es va  anular). Quines  lleis, eh! I és així que  declaren a en Jacinto com a únic hereu. Aconsegueix que anul·lin el testament hològraf, i com que ell era l’únic hereu ab intestat, no testamentari,  s’enduu la “morterada” de calers. I per  fer-ho més farcit, ve a Arenys i  construeix una fàbrica de xocolates “La Sultana”  al Carrer Baralt i diboleix  la fortuna del tiet.

 Se’l va conèixer pel milionari del Carrer de la Torre…
És clar que, com deia Mn Palomer, ”diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat. I si voleu veure els dos únics  records que ens queden d’aquesta història,  vegeu les fotografies del capçal de l’article: Una  de la fàbrica La Sultana, edifici que  de molts anys ençà pertany a una  família honorable de la Vila, i l’altra, la tomba que ens queda al cementiri que, com que Arenys no va saber la “gesta” del prohom, el vàrem enterrar maldestrament i podeu veure la pedra de la seva tomba.

Potser li hauríem de dedicar un carrer, oi?

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari