MANUEL AZAÑA DÍAZ, DARRER PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA ERA D’ARENYS DE MAR
Article publicat el mes de Gener de 2018 a la revista d’Arenys de Mar l’Agenda.
MANUEL AZAÑA DÍAZ, DARRER PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA ERA D’ARENYS DE MAR
En Manuel Azaña Díaz, el darrer President de la segona República Espanyola, era d’Arenys de Mar! Tot i que va néixer ara fa 137 anys, el dia 10 de gener de 1880.
Home! nat a Arenys no que no ho era, però la seva àvia era la Concepció (Conxita) Catarineu Pujals, filla dels arenyencs Esteve Catarineu i Narcisa Pujals.
Fa força anys, el plorat Lluís Ferran de Pol em donà un llibre (d’un autor feixista, em deia en Lluís: s’ha de llegir tot) on vaig llegir una frase que em cridà l’atenció, deia l’Azaña :
“con un cuarterón de sangre vascongada (la raíz en Elgoibar) y con un entronque en Arenys de Mar, soy español como el que más lo sea; pudiera haber sido patagón o samoyedo, pero, en fin, soy español, que no me parece, ni en mal ni en bien, cosa del otro mundo“.
A partir de llavors he consultat llibres i revistes i vaig saber que “el entronque” en Arenys de Mar venia dels Catarineu)
Amb l’ajuda inestimable de l’enyorat Mn. Joan Pujol, que va cercar als arxius parroquials, ara podem saber el següent:
L’Esteve Catarineu Anglí, besavi de Manuel Azaña, i pare de la Conxita, va néixer a Arenys de Mar el 3 d’agost de 1785. El pare de l’Esteve era sastre i natural de Villalba Sasserra.
L’Esteve Catarineu Anglí es va casar amb la Narcisa Pujals Garriga el dia 18 de juliol de 1807 a l’Església d’Arenys. Eren els besavis del polític Azaña.
A Arenys, varen tenir el primer fill el dia 18 de juliol de 1810 i el batejaren (no podia ser d’altra manera!) amb el nom de Zenon. I la seva tercera filla Concepció Catarineu Pujals ja va néixer a Alcalà de Henares el 1822 i aquesta fou l’avia de Manuel Azaña.
Azaña fou un home avançat al seu temps, ell mateix reconeixia:
“Me reconozco ajeno a este tiempo. los hombres como yo hemos venido demasiado pronto o demasiado tarde.”
Encara que fou un home que, respecte Catalunya, va mantenir una visió ben diferenciada:
En un discurs de 24 de març de 1930.- Banquet al Restaurant Patria de Barcelona deia:
“Y de deciros también que si algún dia dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola su navio, seria justo el permitirlo y nuestro deber consistiria en dejaros en paz, con el menor perjuicio posible para unos y para otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida, pudiesemos establecer al menos relaciones de buenos vecinos”…
Però el 30 de juliol de 1937 canviava radicalment i escrivia al seu diari personal :
Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero solido y comodo. Ha valido para dos siglos. Pag 184 memorias de guerra II .
La política……..
Ramon Verdaguer i Pous
Advocat