LA DONA QUE NO TROBAVA RES BEN FET DEL SEU MARIT

Pintures Negres de Goya: Dona.

Si en voleu escoltar una de prou xiroia i una certa mala “jeia”…

Temps era temps que allà a la muntanya hi havia  un pobre músic que malvivia de les poques ballades a les que anava i de les que, encara més poques,   l’acabaven pagant una miqueta.

I ve un dia que el músic és cridat per anar a fer un concert a un poble una mica allunyat. Ell que prepara els “trastiquets” i quan ja ho tenia tot a punt, la seva dona: cridanera, rondinaire i palatreca, li fa:

_ t’acompanyo……

Sempre, sempre li portava la contraria ….. i el pobre home ja veia quin ensurt que li acabaria resultant portar a la seva dona, doncs els que convidaven podien pensar que venien a aprofitar-se i menjar d’allò més..

Pel camí els passen les mil i una històries  i la dona vinga a burxar… que si vols això, jo vull allò, que si tu vas per aquí, jo vull anar per allà…… i quan arriben a un pont sobre un riu molt cabalós, el marit li fa:

-No et belluguis que caurem tots dos al riu….

I ella vinga a bellugar-se , a moure’s….. fins que , finalment , la dona cau daltabaix del pont i la dona arrossegada per l’aigua , vinga  avall!!!

El músic que en veure-la lliscar avall, baixa de la somera, i es posa a córrer cap amunt del riu.

Un pescador que ho veu, li crida l’atenció.

– Mestre que la dona es va ofegant riu  avall.

– No es preocupi…. sempre m’ha portat la contraria, !!! Déu la perdonarà…..

Apali: Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari