PREMIS MOSTRA LITERÀRIA I Mn MARTÍ AMAGAT I DEL CONCURS DE CRÍTICA TEATRAL FRANCESC AYMERICH

El  Concurs de Crítica Teatral Francesc Aymerich va començar l’any 1996. Essent-ne l’ànima el Sr Joan Aymerich Genisans (ACS). El premi el creà  en homenatge al seu pare Francesc Aymerich. Des de llavors en va ser el motor… Es va crear el concurs de crítica teatral i a partir de 1997 ja es va anar atorgant anualment. Enguany ha mort el Sr Joan Aymerich. Condol a la seva esposa Na Sussi Xiberta.

El dia d’atorgament de premis, se’m va encarregar fer un petit parlament posant en rellleu la importància dels premis de Crítica teatral:

“En principi es feia l’atorgament dels premis de Critica Teatral a la representació de la primera obra de teatre del proper concurs. Si el veredicte es feia a maig d’un any, es lliurava el premi a febrer de l’altre any. Va semblar que no era procedent i des d’uns  anys ençà  es fa, com afegitó, al lliurament dels premis de la Mostra literària.

Orgull intens, poder atorgar un mateix dia premis a la reflexió i creació (mostra literària) i el de visualització, reflexió i recreació del mon viscut a l’escenari. (crítica teatral)

Es així com es fa la història. Al capdavall la història no es res més que el seguit de baules d’una cadena…. sempre millorant el tremp, sempre raonant, sempre reflexionant. I es bo que els premis literaris estiguin ben junts i així enforteixen el teixit social.

Quan sortiu, fixeu-vos en la cartellera que hi ha a la sala de botes d’aquest espai del Calisay on ens trobem….. Cada setmana està curulla de cartells d’activitats. Es així i només així que participant, reflexionant, creant, raonant i enraonant construirem un país lliure i cívic!

Ah! i no cal oblidar que en català parlem, però bàsicament enraonem. Fixeu-vos que parlar és una paraula en primera persona. Parlo jo, tu escoltes. Enraonar , es vessar de raonaments el que dic perquè tu, també enraonaràs i per tant raonaràs els teus pensaments. El llenguatge ens orienta sempre !

Moltes gràcies !

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari