EL REI DESPULLAT

I avui un conte de Hans Christian Andersen ,que , de petits era d’explicació obligada. Ja l’estàvem esperant…

Veure un rei tant i tant talòs que, per la seva fatxendaria, passava per tot… per regalar joies i doblers als dos lladregots vestits de sastre…. I tant i tant li van prendre el pel, que ell, per no ser titllat de curt de gambals, anava reproduint el goig que els sastres li transmetien, tot dient les bondats del vestit, i repetien que era un vestit que només el veia la gent  intel.ligent . I per no passar per gamarús , els anava rient les gràcies…..

Fins que una jovincella, tota xiroia , no va tenir cap mania a l’hora de dir, clar i alt ….. que el rei anava despullat !!!

Apali! si voleu escoltar-lo. Cliqueu aquí

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari