LA FILLA DE L’ALCALDE DE BESCARAN

Imatge: Bescaran

Temps era temps, a Bescaran   hi havia un Alcalde d’allò més xiroi, agençant, content d’haver-se conegut , de forma i manera que quan arribava la festa major del poblet que s’esqueia per Sant Martí, feia mans i mànigues per a poder obsequiar a tota la gent que volia celebrar la festa del Sant Patró i feia via al poblet.

Acabat l’ofici de festa major, l’alcalde volia obsequiar a tots els presents amb tot el que podia i tenia…. i s’esdevingué que aquell any, la collita d’olives havia estat ben ufanosa.

Ell que crida a la seva noia , o sigui , la pubilla, i li encomana que vagi a la gerra on guardava el preuat tresor, que poses la ma a la gerra i tragués  un bon grapat d’olives per a obsequiar a tots els convidats. La noieta, que era certament molt bella, no tenia gaire senderi, o sigui una mica estreta de sostre.

Ella que posa la ma dins la gerra, agafa un bon grapat d’olives, treu la mà…… que carall!! no treu la ma. No pot, no pot treure la ma de la gerra. Es comença a posar nerviosa, escarritxa cosa de. no dir, crida i gemega i tothom que fa via a ajudar-la…. Els més entenimentats, demanaven paciència, els més agosarats, demanaven que es fes alguna cosa i ràpid…. i els més taujans ja predicaven que el que calia era tallar la ma de la pubilleta car no seria gaire galdós que pels segles dels segles la pubilla hagués d’anar traginant per tot arreu amb la gerra….

Passa l’estona i ningú en treu l’entrellat….

A totes aquestes veuen que arriba al poblet un jovincell, ja de lluny semblava una mica taujà, o sigui una mica curt de gambals…. però com que no es tractava de triar…. sinó de solucionar el problema de la pubillla. I li expliquen el desficaci en que es troben.

El taril.lot que s’acosta a la noia i li fa, amb veu potent :

— Noia! deixa anar les olives !!!

Dit i fet…..

I en aquell instant en deixar anar les olives, la ma, com si d’un miracle es tractés,  surt sola i sense problema.

Aital miracle havia d’obtenir recompensa:

Des d’aquell dia a Bescaran van tenir un Sant Pare, car el xicot va ser elevat a la alta púrpura del papat….

I conte contat… ja està acabat.

I si voleu, cliqueu aquí per escoltar-lo.

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari