Tot plegat es farà a la Pl. del Diamant de la Vila de Gràcia el diumenge 24 de febrer a partir de les 12h.
DEMOCRÀCIA PER A EUSKAL HERRIA.
El passat 2007, desgraciadament
una vegada més, la recepta històrica espanyola de negar a Euskal Herria
com a nació, i negar el dret d’autodeterminació que assisteix a
la seva ciutadania, assumida pel Govern d’Espanya representat pel
Partido Socialista Obrero Español, va truncar les esperances de la
ciutadania basca de superar el conflicte que enfronta a Euskal Herria
amb els estats espanyol i francès. El PSOE, amb el suport del Partit
Nacionalista Basc, va donar un cop de porta, deixant asseguda a la taula
de negociacions a l’Esquerra Independentista.
Durant les negociacions,
la majoria d’organitzacions independentistes continuaren il·legalitzades
o amb les seves activitats polítiques suspeses pels jutges, diversos
mitjans de comunicació tancats, 40 militants independentistes foren
cridats a declarar per activitats político-socials realitzades en aquest
període, 50 actes polítics de l’esquerra independentista foren prohibits,
25 manifestacions brutalment reprimides, 200 militants jutjats per activitats
anteriors al temps de treva, 700 controls detectats a les carreteres,
l’exèrcit espanyol va realitzar maniobres militars a 30 pobles del
sud d’Euskal Herria, mobilitzant centenars d’efectius a cascs urbans,
identificaren a 500 persones per activitats de propaganda, van multar
desenes de persones per participar o demanar permisos per a actes polítics.
A part, el Govern Espanyol va augmentar la totalitat d’anys a complir
a la presó per actes de terrorisme en 10 anys més, fins a 40. El pres
polític basc Iñaki de Juana va fer una vaga de fam de 100 dies per
protestar per haver estat condemnat a tres anys més de presó per articles
d’opinió. Hi va haver 3 detinguts independentistes que van denunciar
tortures, van seguir les detencions de militants d’ETA… Tot i aquests
entrebancs, l’Esquerra Independentista es va mantenir a la taula de
negociacions, fins que el PNB i el PSOE s’hi van aixecar deixant-la
sola.
Després del trencament
de les negociacions, el col·lectiu de presos i preses va augmentar
en 120 persones, trobant-se en aquests moments per sobre dels 700 i
això en un poble amb poc més de 3 milions d’habitants. Els i les
activistes socials jutjats en el sumari 18/98 han estat condemnats a
centenars d’anys de presó, acusats de ser d’ETA, per compartir
la idea d’una Euskal Herria independent i socialista. S’han activat
nous judicis, a Udalbiltza, associació d’electes, a Gestoras pro
Amnistia, a Batasuna, amb la seva direcció novament empresonada. El
Govern Espanyol ja ha dut a terme noves il.legalitzacions, d’ANB i
d’EHAK, la tortura s’ha recruat, amb detinguts greument hospitalitzats,
amb denúncies de violacions anals a comissaria…
És l’intent de caça,
arraconament i desaparició legal de l’Esquerra Independentista i
del seu suport político-social. Del seu projecte.
L’Esquerra Independentista
es manté en el mateix plantejament que va defensar abans i durant la
taula de negociacions: un estatut d’autonomia per a les quatre províncies
basques sota administració espanyola, amb inclusió del dret a decidir
de la ciutadania, és a dir amb inclusió de la possibilitat d’autodeterminació.
Estatut d’Autonomia, també per a les tres províncies sota administració
francesa, amb un nou marc que garanteixi la possibilitat de desenvolupar
tots els projectes polítics.
Són temps durs a Euskal
Herria. Sabem que com varen fer las nostres àvies, avis, pares i mares,
el Poble Treballador Basc, resistirem, li ho devem a la nostra descendència
i estem preparats i preparades. Són 50 anys de lluita moderna, va passar
Franco i han passat tots els Governs espanyols posteriors, de dretes
i d’¿esquerres?. Tots sense exclusió s’han empantanegat a Euskal
Herria, i així seguirà sent fins que els estats espanyol i francès
no reconeguin la realitat d’aquest poble i els drets que ens corresponen.
Fem una crida a la solidaritat
internacional, a denunciar la total conculcació de drets polítics
i socials que patim, a la mobilització. Perquè el nostre poble, Euskal
Herria, pugui democràticament construir una societat sobirana, digne,
solidària i socialista.
La solidaritat és la tendresa dels
pobles.
Gora Euskal Herria askatuta!
Visca Euskal Herria lliure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!