EL MOSSÈN I L’INVENT DE LA FANGA

Imatge: dues pales, una granera i LA FANGA.

Temps era temps que a la Vall Fosca…. en un dels seus llogarrets, hi havia una capellà que, mancat de majordoma, anà a la vila per si en trobava una. I sí… en va trobar una de jovenassa, amb tot ben posat, tot al seu lloc i feinera, i xamosa i joliua…..

El capellanet li proposa i ja teniu a la garrida minyona fent de majordoma del capellà….

I noi! el capellà era un bon capellà , però davant d’aquell bé de Déu de minyona, perdia els estreps…. i vinga, noieta, fes-me un potxó! deixa’m que acosti el ruc a la col…. i vinga importunar-la…

I la noieta no sabia com se’l podia treure de sobre, fins que un dia , li semblà que havia trobat la manera:

Crida al Mossèn i li diu que el dia que sàpigues cavar tot l’hort, sense que trepitgis la terra que has cavat… et deixaré fer els potxons que vulguis i si et portes bé, el buscallot de ben segur que se t’encendrà.

El Mossèn, xiroi com unes pasques, va veure obert el cel… però en anar a buscar una eina al graner, es va trobar que totes les eines cavaven cap endavant , el xapo, el càvec… en fi, tu anaves cavant i havies de tirar cap endavant , no cap endarrere….. I es veu perdut! la mosseta li ha jugat una mala passada….. Ho faci com ho faci…. trepitjarà el tros cavat….

Però ell vinga a rumiar fins, que un dia, amb la forquilla a la mà , enforca el tall de carn i li ve la gran pensada… aquell dia s’inventa la fanga… Un estri que cavant cavant vas tirant cap enrere i no trepitges allò que has cavat….

I sí….. comença a fangar, i va tirant enrere, i la xiqueta, que se les pensava totes, es posa al costat on comença el capellà a fangar…. el capellà fangant a tota màquina i la noieta , anar-se traient la roba per aixecar…… la moral al capellà….

I sí, el capellà arriba al capdavall del camp en el moment que la garrida criatura ha quedat nua com un ocellet bonic……

Ho ha aconseguit!!!!

Vosaltres ho creieu ?.

Doncs escolteu la contalla i ja veureu com acaba el pobre capellanet…..

Apali, cliqueu i escolteu…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari