20/08/06
Aquest és un dels principals motius pels que la gent d’aquí estima molt als cubans.
Finalment ens van ensenyar la casa que en principi s’ha de comprar per a fer-hi un policlínic i una sala polivalent, de dos pisos.
Vam baixar al centre per dinar i anar a l’estació de busos a comprar els bitllets per Cumaná i vam decidir agafar el de 3/4 d’11 que en principi havia d’arribar a quarts de 8. Vam postposar la visita a Petare que teniem per la tarda i vam pujar a ca la Mara a fer les bosses i vam tornar a baixar a l’estació després de fer uns entrepans pel viatge.
L’autobús era força còmode però hi feia molt de fred, semblava una nevera perquè l’aire condicionat estava a tota pastilla.
Finalment vam arribar a 2/4 de 6 a Cumaná, que ens pensàvem que era una parada del camí, i ens vam trobar tirats a l’estació que encara era de nit. Cap a les 6 del matí vam agafar un taxi cap a casa en Santiago que ens va cobrar el doble del normal. Hi vam conèixer també la Blanca i les seves filles, de 6 mesos i tres anys. A casa hi tenen una ràdio comunitària i una habitació plena de matalassos pels convidats.
Vam dormir una mica perquè estàvem molt cansats i aleshores ens van trucar de PDVSA que tenien allotjament per nosaltres i vam anar a la seva seu, on ens van fer esperar a fora que vingués el responsable de dinar i va dir que no sabia de què anava tot plegat, que esperéssim més. Vam dedicar-nos a jugar a cartes mentre esperàvem i llavors van fer un simulacre d’emergència que almenys ens va distreure. Anàvem rebent trucades de PDVSA de Caracas i ens anàven demanant coses els de Cumaná i finalment, després que caigués un gran xàfec, ens van dir que teniem hotel amb esmorzar i sopar i un taxi a la nostra disposició fins al dia 22, i una furgoneta ens va dur a l’Hotel Nueva Toledo, de quatre estrelles, on ens allotgem.
De seguida ens vam dutxar, després de molts dies sense aigua o amb molt poca, i de picades de puces i mosquits, allò ens va semblar glòria, igual que el sopar al bufet lliure.
L’endemà al matí ens vam llevar a 2/4 de 8, vam esmorzar i vam anar a la platja de l’hotel, amb l’aigua molt remoguda per la pluja del dia anterior. A les 12 ens vam trobar amb Ivan Rendon, d’Acció Social de PDVSA Gas, a l’hotel, i ens va explicar perquè ens havien fet esperar el dia anterior els de PDVSA de Cumaná, una mena de lluita entre revolucionaris i escuálidos de l’empresa que va acabar amb el que en diuen "chapeo", és a dir a veure qui treu el carnet més alt que va ser el del vice-ministre Juan José García i finalment ens van aconseguir l’allotjament. L’Ivan criticava que els de PDVSA que no són revolucionaris perden el cul pels ianquis quan venen, tot i que foten al país, i no fan el mateix amb gent com nosaltres que venim amb una brigada de solidaritat.
Ens va explicar que havia estat en la lluita armada veneçolana dels anys 60, que havia conegut Raül Castro i tingut l’honor de saludar al Che i a Fidel en un viatge a Cuba de feia anys. Ens va portar a dinar a un restaurant on vam menjar paella i arròs caldós, li vam parlar de la història de Catalunya i la situació actual, i ell ens va comentar diferents coses, com ara sobre parapsicologia ja que ell és llienciat en psicologia i parapsicologia.
Després de dinar vam tornar a l’hotel per xerrar una estona més i després tres de nosaltres vam anar a comprar en un taxi, que el que teniem assignat no hi havia manera d’aconseguir-lo, bàsicament alcohol per posar-lo a les neveres de les habitacions i sabó per rentar la roba a mà.
A la nit, després de sopar a l’hotel, vam jugar a cartes els jocs típics de pribar, vam veure el final de "Los Otros" a la tele i a dormir.
L’endemà al matí, a esmorzar amb ressaca i cap a casa en Santiago, que vam fer una expedició cap a Mochima. Hi vam anar en una camioneta-taxi i després en llanxa, a una petita illa que es pot llogar, on hi havia un grup de monitors fent un curset amb els que col·laboraven la gent de la casa el Santiago.
Vam anar a la platja a la sorra blanca, em va picar alguna cosa estil medusa, vam dinar pollastre amb arròs i collir i obrir cocos per menjar-nos-els. També vam veure alguna estrella de mar immensa. Després va venir la llanxa a buscar-nos, un cop a Mochima ens va enganxar un bon xàfec i vam agafar un autobús fins a Cumaná, vam baixar a casa en Santiago per anar a comprar al super de sota i vam trucar al taxi per anar cap a l’hotel a sopar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!