ELS DOS CARRETERS

matxo traginers0g

Imatge: Un carreter amb el matxo.

Avui una de carreters.

De tant en tant, Nostramo i Sant Pere baixen a la terra per veure com ens portem .

I quan son a la terra ressegueixen camins, corriols i torrenteres i es fan càrrec de la bonhomia o mala jeia de tots nosaltres.

Un dia, passant per un camí, escolten uns precs a tots els sants del cel. S’apropen i és un carreter que li ha bolcat el carro i agenollat, prega al Déu dels Cels i a tots els Sants que l’ajudin en aquest destret en que es troba.

Sant Pere,  tot prest li fa a Nostramo:

– Senyor , anem a ajudar aquest pobre carreter. Ja veieu com ens demana ajuda i de quina manera tan pietosa.

Nostramo que li respon de manera incomprensible:

– I ara! . Anem que tenim prou feina. Ja se les compondrà aquest galifardeu !

Continuen el camí i en un revolt, senten una colla de renecs que , les orelles de Sant Pere xiulen de la gravetat del renec.  L’home malda per adreçar el carro i amb ell la càrrega, car se li ha tombat pel camí. s’agafa al coll dels matxos perquè puguin reprendre el camí. Va al darrera del carro i empeny les rodes per tal de poder sortir del mal fat en el que es troba…

Sant Pere , en sentir els renecs li fa a Nostramo:

– Senyor, anem-nos-en de seguida. Aquest mal home només fa que renegar . No es dels nostres… és un mal cristià.

I Nostramo que li fa:

– T’equivoques Pere. A aquest l’hem d’anar a ajudar. Contràriament al que feia l’altre aquest s’esmerça per poder treure els matxos del mal pas que han donat. Treballa, s’esgargamella, renega -Home! és carreter!!- Aquest malda per trobar una solució.

De sempre m’has sentit dir:

– Ajuda’t i el cel t’ajudarà….

Doncs, això! —–

Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari