REFLEXIÓ APRESA A LA UNIVERSITAT DE LA VIDA ARENYENCA
Fèlix Cucurull, gran arenyenc, quan Vida Parroquial era la Nostra Universitat, raonava un dia que nosaltres som cos i ment …. El pensament flueix amb un ordre pretesament lògic: de vegades pausat, de vegades, desbocat (desbocada fúria dels cavalls), de vegades mandrós…. Però el pensament, per a ser transmès te la oralitat…. Potser feble, pot dir-se quasi tot, sense una mínima reflexió.
I també l’escriure I aquí el cos dels sons ens domenya, ens endreça, ens educa…
La fluïdesa del pensament topa amb la lentitud de l’escriure a mà….. Això ens fa reflexius, el pensament dominat per la mà, més lenta, que fa que tinguem un cert temps per a reflexionar i pensar allò que escrivim
Després ja ho compliquem, vénen les màquines que pretesament ens ajuden
I ca!…… , ens deixen anar massa depressa, ens deixen fer massa de bursada, sense reflexionar…. I això entorpeix la correcta emissió dels pensaments….
Si ara visqués en Fèlix, veuria com aquestes andròmines que tots portem a la ma, ens fan ser uns irreflexius i maldestres. Allò que ens ve del pensament ho llencem al buit, o a la xarxa, que ve a ser el mateix!