Darrerament s’està posant de moda "externalitzar" la catalogació. Això vol dir que hi ha empreses (sobretot dues que jo conegui) que contracten gent per catalogar documents tipus ETT. N’hi ha que cobren un tant per "peça" catalogada i han de fer un mínim de "peces" al dia. La institució on treballen paga més del doble per peça catalogada a l’empresa en qüestió, com és d’esperar.
Cobrar per document catalogat, no té massa sentit. Per començar, hi ha molts tipus de documents, i alguns poden ser molt més costosos de catalogar que uns altres. És diferent catalogar un llibre recentment editat, que un manuscrit en pergamí, o el plànol d’un edifici, per exemple. I si la catalogadora (o de vegades catalogador) ha de triar entre cobrar un sou digne o fer les coses bé, veurem com quedarà recollit el patrimoni documental al nostre país.
Cal tenir en compte que la catalogació és una part essencial del procés documental. La informació no serveix de res si no se sap que existeix i on es pot trobar. Per tant, a efectes pràctics, allò que no està catalogat és gairebé com si no existís. I si està mal catalogat, també pot portar complicacions.
Em fa la impressió que el costum d’externalitzar-ho tot per falta de pressupost, acaba repercutint en la qualitat dels llocs de treball i per tant en la qualitat de la feina feta, que és directament proporcional. I tampoc tinc clar que sigui tan beneficiós econòmicament externalitzar segons què.
Crec que les institucions públiques, en mans de les quals hi ha una part importantíssima del patrimoni documental del nostre país, hauríen d’evitar al màxim utilitzar aquestes "ETT" de la catalogació. Per dignificar aquesta feina que ha de ser qualificada i per tenir una millor cura dels documents que són patrimoni de tots i totes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!