SINERA SE’NS ESMICOLARÀ ALS DITS……… SI NO LLEGIM ELS NOSTRES CLÀSSICS
Imatge: Portada del llibre de JOSEP PUIG I BOSCH, EL MEU POBLE EDITAT EL 1924
Amb sentit positiu i amb “animus jocandi”, o sigui amb una certa sornegueria.
Qui vulgui fer de corifeu de la nostrada Sinera, caldrà que llegeixi els nostres clàssics…… Dimarts dia 2, a la passejada literària en parlarem…..
Si algun manaire hagués llegit al nostrat Josep Puig i Bosch sabria que tocar un carrer, tocar una pedra….. mai!!! car “aquella pedra posseeix una mena de consagració de passos, del temps.”
Cal tenir-ho present!
I ara, que ens han refet el Turó , un avís per a navegants:
llegiu la pàgina 74:
” El salubèrrim optimisme es el més gran pecat de Arenys de Mar, tot ha de romandre igual, sempre de la mateixa manera tot i no es admesa una innovació, per xò, els Ajuntaments treballen algunes vegades amb desventatges. Tots els individuus que’l formen son fills de la vila i al veure’s amb la confiança del poble, amb un zel fervorosíssim van a resoldre tots els conflictes a deixar en pràctica els ideals que aixequen una polseguera sempre, per que el poble es refractari a tota innovació, per conseqüència, ve un cataclisme, un disgust, i tot perquè han acordat cambiar una pedra de les aceres i….ca..! No…! aquella pedra poseeix una mena de consagració de passos, del temps. Ai! de l’alcalde que la toqui, allà hi deixarà els dits i una mica més de la vara d’autoritat. No. Aquella pedra?, mai..! Que en tractin? bé, però tocar-la?, treure-la? No… Mai…!.”