UNA DONA AMB PANTALONS

Pallerols8

Imatge: Sant Esteve de Pallerols

I que n’era can Marquilló de Pallerols que n’hi havien dos vailetets: un xicotet i una xicoteta. I ai las, que el vailet era una mica temorenc i acovardit, mentre i tant que la noieta era del tot xiroia, llesta i agosarada. i quan arriba l’hora de fer el soldat, el vailet s’escapoleix i la noieta, per quedar bé davant del Rei es presenta al quarter, òbviament , degudament agençada que semblava un xicotot. I ja me la teniu fent el soldat, de forma prou enjogassada, fins que un mal fat, va fer que caigués del cavall i es trenqués el maluc…. I va ser llavors que el capità metge se’n va adonar que els havien colat un gol.

I ja teniu la noieta de retorn a can Marquilló, però ella, que havia ullat un xicotet al quarter, va i s’hi casa.

I la història continua fins que la noieta , mort que en fou el marit soldat, malda d’allò més per tal de trobar el seminarista més bonicoi de la Seu….

I de llavors ençà, va ser la noia més ben valorada de l’encontorn.

Apali, si voleu, cliqueu aquí per escoltar la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.