LECTURA DRAMATITZADA D’UNA PART DE L’OBRA DE JOSEP MARIA ARNAU I PASCUAL

IMG_3770 IMG_3788

Imatges: Retrats de la Lectura dramatitzada d’obres de Josep Maria Arnau.

El Fènix Teatre, de la ma mestre, com sempre, d’en Jordi Pons-Ribot, i a petició d’aquesta colla de jovincells de l’Aula d’extensió Universitària d’Arenys de Mar per a Gent Gran, varem preparar una lectura dramatitzada d’algunes obres de l’autor arenyenc Josep Maria Arnau i Pascual.

De primer, vull posar de manifest, com sempre faig, que és un goig treballar amb en Jordi Pons-Ribot i amb tota la colla de companys, Maira Comalat, Gemma Sangerman, Santi Artigas, Josep Mestres, Joan Ramon Cabús, Sergi Argemí, Quim Dotras i jo mateix  que, amb passió, intentem fer el millor que podem les obres…

Aquí però cal que hi faci un afegitó:  com veieu,  es tractava d’una lectura….. oh i tant! …. ja ho tenim, qui més qui menys  sabem llegir… i qui més qui menys ja portem un temps fent teatre…..

Doncs jo que penso…. res …. tres lectures i dalt de l’escenari i feina feta….

I cà!. Ben agençats per la ma mestre d’En Jordi, i també de la Gemma Sangerman, que ens van fer treballar els detalls, el goig d’anar descobrint i engrescant-nos  a trobar l’entrellat del text, la vocalització, els mots que emprava l’Arnau, la tessitura justa, l’expressió precisa, la dicció acurada i el to que no sigui  amanerat…. I com s’ens diu: que es vegi que és escrit en vers, però que no es noti… i oi, que us pot semblar una contradicció??…. doncs no! anem avançant, sumant-hi temps i esforç  i  penso que fet i fet, va quedar una obra prou lluïda.

I deixeu que us transcrigui un petit vers que em tocava recitar-lo a mi, i com ja el tenia aprés d’abans, el vaig dir de raig i a l’estil arenyenc: Fent el fatxenda i una mica el pavero. I què voleu que us digui:  també sense saber massa el que vaig acabar dient !!!!

¡Salve, egregio americano!

Anfitrión cosmopolita

que a los placeres invita

bàquico, ultra-montano!

Si mi genio brilla ufano,

en su seso tan verídico

en verso sonoro y empírico

y … ¿como se llama?…. elástico,

brindaré púdico, plástico

mágico, bélico y lírico!.

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari