PLOURÀ QUAN DÉU VOLDRÀ

estany_sant_maurici_ermita

Imatge: Ermita de Sant Maurici , al peu del llac del mateix nom a Espot.

Avui una de muntanya….

Temps era temps, al mes de juliol , no havia encara plogut ni una gota d’aigua. Ai las! que els habitants de la muntanya d’Espot ja van veure que anirien maldades si no podien tenir aigua…. S’acostava l’estiu i sense aigua , s’assecarien els camps, el bestiar no tindria herba i, mala negada!, tot a rodar.

Es reuneixen a la casa gran, presidits per l’Alcalde i, per unanimitat, aproven el que cal fer: Anirà tot el poble cap als peus de Sant Maurici, a l’ermita que te a redós del llac del mateix nom, fent les pregaries de consuetud que s’han de fer en aquests casos.

Van tots a dir-ho al mossèn…. i aquest, més gandul que el jeure, diu que sí, que hi anirà , però a cavall de l’euga….

-Que no! que li fa el batlle…. que hem quedat que hi aniríem tots a peu….

I què voleu!, la galvana del mossèn no es va moure ni un pas de perdiu…. I ja teniu tota la colla desencisada , car si no hi va el capellà, no podran fer les oracions de costum.

Però ells que sí, que saben que en Peretó sap totes les lletanies de l’església: No se’n mou ! i li ho demanen i , és clar que sí, que anirà al davant cantant el gori-gori.

Però què voleu? , la por escènica se li va aparèixer quan es va trobar al davant de tot el poble i essent-ne el protagonista. I no es recordava de cap lletania….

Temorenc, barrina que pot dir i se li acudeix:

-No plou perquè Déu no vol…. Ja plourà quan Déu voldrà…..

I tots garratibats… No saben que respondre…. Fins que el batlle , se li destrava la llengua i fa:

– Déu t’escolti Peretó…

I noi, Déu devia quedar tant content , que , què voleu….. aigua avall…

Quina manera de ploure, Senyor Déu meu…

I així fou com els habitants d’Espot varen tenir aigua per l’amor de Déu i van salvar l’anyada.

Apali , si ho voleu escoltar , cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.