PLOURÀ QUAN DÉU VOLDRÀ
Imatge: Ermita de Sant Maurici , al peu del llac del mateix nom a Espot.
Avui una de muntanya….
Temps era temps, al mes de juliol , no havia encara plogut ni una gota d’aigua. Ai las! que els habitants de la muntanya d’Espot ja van veure que anirien maldades si no podien tenir aigua…. S’acostava l’estiu i sense aigua , s’assecarien els camps, el bestiar no tindria herba i, mala negada!, tot a rodar.
Es reuneixen a la casa gran, presidits per l’Alcalde i, per unanimitat, aproven el que cal fer: Anirà tot el poble cap als peus de Sant Maurici, a l’ermita que te a redós del llac del mateix nom, fent les pregaries de consuetud que s’han de fer en aquests casos.
Van tots a dir-ho al mossèn…. i aquest, més gandul que el jeure, diu que sí, que hi anirà , però a cavall de l’euga….
-Que no! que li fa el batlle…. que hem quedat que hi aniríem tots a peu….
I què voleu!, la galvana del mossèn no es va moure ni un pas de perdiu…. I ja teniu tota la colla desencisada , car si no hi va el capellà, no podran fer les oracions de costum.
Però ells que sí, que saben que en Peretó sap totes les lletanies de l’església: No se’n mou ! i li ho demanen i , és clar que sí, que anirà al davant cantant el gori-gori.
Però què voleu? , la por escènica se li va aparèixer quan es va trobar al davant de tot el poble i essent-ne el protagonista. I no es recordava de cap lletania….
Temorenc, barrina que pot dir i se li acudeix:
-No plou perquè Déu no vol…. Ja plourà quan Déu voldrà…..
I tots garratibats… No saben que respondre…. Fins que el batlle , se li destrava la llengua i fa:
– Déu t’escolti Peretó…
I noi, Déu devia quedar tant content , que , què voleu….. aigua avall…
Quina manera de ploure, Senyor Déu meu…
I així fou com els habitants d’Espot varen tenir aigua per l’amor de Déu i van salvar l’anyada.