QUI NO PLEGA LA GOTA…. HA DE PLEGAR LA CASA TOTA
Imatge: El Monestir de Lavaix , avui…
Us plau que avui us presenti una història verídica com la vida mateixa….
El Monestir de Lavaix tenia uns frares molt jovincells i competents…. tant que , quan venia una tamborinada, i l’aigua els malmetia alguna teula, pujaven , trescant per les parets, arranjaven les teules trencades…. i apali…. fins a una altre tempesta…
Però es feien grans , i van haver d’anar a cerca un paleta a Pont de Suert… i es així que ja teniu en Pere de Campi que es va fer càrrec ce la feina…..
A teula trencada anaven a avisar a n’en Pere que, tot prest, anava al convent , pujava a la gran teulada i arranjava les teules que havien fet trencadissa…. No sense , trencar-ne algunes altres per tal que, a la propera tamborinada , el tornessin a trucar…
I així fins que arribà el dia que, amb un aiguat, el frares van avisar al Pere i aquest estava fora de viatge…. el fill, a qui el pare havia ensenyat l’ofici es va prestar per anar a arranjar.hi la teulada….
Però és clar! el fill no tenia la traça del pare…..
I fou així que aquella vegada, l’arranjada del fill , va ser la darrer en molts anys…..
Si voleu, podeu clicar aquí per escoltar la contalla…..
Apali!