QUI NO PLEGA LA GOTA…. HA DE PLEGAR LA CASA TOTA

monestir de LAVAIX

Imatge: El Monestir de Lavaix , avui…

Us plau que avui us presenti una història verídica com la vida mateixa….

El Monestir de Lavaix tenia uns frares molt jovincells i competents…. tant que , quan venia una tamborinada, i l’aigua els malmetia alguna teula, pujaven , trescant per les parets, arranjaven les teules trencades…. i apali…. fins a una altre tempesta…

Però es feien grans , i van haver d’anar a cerca un paleta a Pont de Suert… i es així que ja teniu en Pere de Campi que es va fer càrrec ce la feina…..

A teula trencada anaven a avisar a n’en Pere que, tot prest, anava al convent , pujava a la gran teulada i arranjava les teules que havien fet trencadissa…. No sense , trencar-ne algunes altres per tal que, a la propera tamborinada , el tornessin a trucar…

I així fins que arribà el dia que, amb un aiguat, el frares van avisar al Pere i aquest estava fora de viatge…. el fill, a qui el pare havia ensenyat l’ofici es va prestar per anar a arranjar.hi la teulada….

Però és clar! el fill no tenia la traça del pare…..

I fou així que aquella vegada, l’arranjada del fill , va ser la darrer en molts anys…..

Si voleu, podeu clicar aquí per escoltar la contalla…..

Apali!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari