LA XENT DEL LLOC…….

durro_iglesia_nativitat

Imatge: Església de Durro.

Avui, una del Pirineu…. d’aquelles que fan xerricar…. d’aquelles que sembla que hi hagi espavilats i gamarussos…..

Però ai las, que quan els espavilats son més curts que una cua de conill i els gamarussos es converteixen amb galifardeus ben agençats de sostre i ben xirois, ens trobem que el conte que explica aquestes facècies es converteix en tota una gatzara….. Poder fer befa dels que es creuen mil homes sempre és bo.

Apali!

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí…..

o aquí al dessota…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari