SERRALLONGA

Imatge: Llogarret d’Arestui.

Avui una de vistaires….

Al Pirineu, anar de vistes era poder entrar a casa de la xicota amb la connivència de la mare, per tal de poder inciar un festeig, sense que la xicoteta anés bescantanda pels rodals si la cosa no tirava endavant i ja quedés marcada com una menja-homes….

I així el vailet, en  conxorxa amb la mare, entrava  de nit a casa de la xicota i així, tant els de la casa podien copsar de quin peu calçava el galifardeu que anava de vistes, com a l’inrevés, o sigui que el vailet guipava si li convenia la xicoteta…. i la casa també…….

Si la cosa anava bé, l’endemà tornava…. i si els de la casa li donaven les millors menges que tenien per entretenir la gana, senyal que la cosa anava bé…. Però si li donaven sopa de carbassa….. doncs això! que ja sabia que la carbassa era que el rebutjaven…. d’Aquí ve el donar carbassa.

I si entreu i escolteu la contalla veureu com les gastaven les noietes del Pirineu i els babaus dels vistaires…..

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí…

O aquí al dessota….