SANT ROC, UN VOT DE VILA (PROGRAMA SANT ROC 2007)

sant roc goig

Imatge: Goigs de Sant Roc.

L’any 2007 em van demanar si podia fer  un escrit per celebrar el desè aniversari de l’Elm i la Carmeta (els gegants més petits) i que va sortir al programa de Sant Roc.

Ara l’he trobat i el recupero abans de tancar aquest agost de 2015.

  EN EL DESÈ ANIVERSARI DE L’ELM I LA CARMETA.  Us heu aturat mai a contemplar pausadament els nostres gegants?: Tenim en Tallaferro, que si us fixeu bé té un aire de centurió romà que enamora!. Tot un  Senyor com el nostre patró Sant Zenon. Quins aires que rumbeja… Ep ! i la Flor d’Alba amb flaire  de Canigó verdaguerià i que gasta un llustre imperial de no dir !!. Talment com si fos una princesa de país petit…. I en Roc i la Maria, verament abillats d’hàbits de macip i captadora, amatents  que arribi el llevant de taula, per tal de gaudir del millor esperit seguint costum vella a la contrada d’anar a cercar els de la Casa Gran  i acompanyar-los, en clam de festa,  cap a assistir a l’ofici!!. Però fixeu-vos en l’Elm i la Carmeta. Un xic descreguts,  eh !. A vessar de picardia…  Son els més menuts,  però renoi,! quina planta que en tenen els dos, sorgits de la nostra claror marinera de Sinera: l’Elm amb el peix que allargassa el seu braç dret  i la  Carmeta que duu la panera en la que, de ben segur en arribar a casa, amorosament,  l’Elm li col·locarà el llobarro que tragina….

I  en aquest  racó de món, on tot ressona a història, no en podia ser d’altra que l’Elm i la Carmeta respiressin aquesta sentor marinera de la rada de llevant. De ben segur que l’Elm n’és descendent directe d’aquells mariners que, el terç diumenge de juliol de 1617, a redós del cementiri situat on avui hi ha la placeta de l’Església,  varen fundar la Germandat de Sant Elm, braç solidari de la Confraria del mateix nom. I aquesta Germandat, amb aquell sentit solidari dels nostres predecessors,   (Plagués a Déu que  mai el perdem!) va propiciar que, amb l’abonament d’un ral, la germandat procedia al rescat dels captius i captives que els corsaris feien pels nostres verals…Però no només alliberaven captius amb els cabals de la recapta,  no… , sinó que,  els estatuts també preveien, com qui no vol la cosa, que   amb els calerons  recollits,  ajudarien a “maridar donzelles pobres”. (De les riques no en diu res, car, com quasi sempre, aquestes ja tenen  qui les agombola…)

I de  la Carmeta, què en voleu que us digui?:  Parella de balls de l’Elm, i clar exponent de la dona forta  marinera. I si bé en altres indrets la Verge del Carme ha esdevingut, en substitució de  Sant Elm, la patrona dels mariners, a la nostra Vila, els hem sabut ben maridar perquè no només no es facin nosa, sinó que, ben juntets ens siguin els patrons celestials del mar, i a la terra ens  facin ballades en aquesta diada que la festa es vessa pels carrers. Per molts anys Elm i Carmeta !!!!!! I no cal que ho fem més llarg, cantem tots ben fort com una jaculatòria de joia i alegria:  

“Gloriós Sant Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella. Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.    Amén….” …… Sant Roc!!, Sant Roc!!!!!…..    

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari