En un
post anterior, tal com si fos una lliçó de com cal llegir les dades d’intenció
de vot, intentava explicar què cal fer per aprofitar unes dades que, tal com
ens les dóna el senyor Colomé, en els baròmetres del CEO, no es poden aprofitar per
treure’n gaire conclusions. I molt menys com ho fan la majoria de periodistes. (continua)
Ja em faig el càrrec que no tothom és un expert en estadística
sociològica -jo tampoc ho sóc-, però això no impedeix que els que es guanyen el
pa comentant les enquestes aprenguin els càlculs mínims per destriar el gra de
la palla. Que un cop fets, serveixen per sempre, com l’assignació d’escons pel
mètode d’Hondt. I ja portem unes dècades de baròmetres i enquestes d’opinió…!
En el cas concret del baròmetre de novembre que s’acaba de
publicar, es veu que la notícia és que CiU atraparia el PSC, i que el tripartit
patiria un correctiu, respecte el mes de juny passat. Així, els convergents,
que tenien un 16,8% d’intenció de vot fa sis mesos -per 21,2% dels socialistes-
passarien a una intenció directa del 20,8%, per sobre del 20,6% dels
socialistes. Això podria indicar que els convergents es recuperen d’un suposat
sotrac del mes de juny, per empatar al mes de novembre. Però el que passa és
que el mes de juny van contestar l’enquesta pocs convergents. O almenys, menys dels
que van votar la federació el 2003. En canvi, al novembre la situació era la
inversa: hi ha hagut més convergents contestant l’enquesta que no pas votants
de CiU a les eleccions del 2003. Suposo que s’entén que si els convergents (o
qui sigui) estan sobrerepresentats a la mostra, els seus resultats es veuran
automàticament inflats… sense que això signifiqui que en el conjunt de la
societat avança el vot convergent. O socialista. O el que sigui.
La paradoxa és que, si fem les correccions segons el record
de vot, CiU avantatjava el PSC tant al juny com a l’octubre, mentre que els
socialistes inverteixen la tendència al mes de novembre. És a dir, just al revés
del que "diuen" les dades d’intenció directa de vot…
Pel que fa a la resta de partits, Esquerra manté sòlidament
els seus votants (és el partit que menys fluctua en els tres baròmetres, i
respecte el 2003); el PP puja fins al 15-16% de vot a l’octubre i novembre (tot
i que el vot pepero cal agafar-lo amb pinces perquè a Catalunya el seu vot
ocult distorsiona molt les coses) i ICV baixa del 10,5% del juny fins a una
mica per sobre del 7% l’octubre i novembre, que coincideix amb els seus
resultats del 2003.
En una cosa sí que l’encertava en Colomé: a finals del 2005,
el mapa electoral català presenta molt poques variacions respecte el del 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!