LA SIRENA I EL PASTOR
Imatge: la sirena i el pastor amb grafia de conte català.
I avui, si voleu, podreu escoltar una contalla del nostre imaginari , que de ben segur tots reconeixereu… Però serà al final, perquè al principi comença en una contalla de la platja de Pals, quan , una nit d’hivern, quan la lluna fa més goig, les estrelles fan pampallugues perquè els enamorats embadaleixin….. les sirenes estan al dessota de les illes formigues o del palau entaforat sota les Illes Medes….
I les sirenes surten aquesta nit , i es desprenen del seu mantell blau , i només amb els tuls que els queden, comencen una dansa espectacular….
Però cap pescador s’hi pot acostar. Saben que si s’acosten, les sirenes desapareixeran i l’espectacle s’haurà acabat….
Però ai las! que s’esdevé un any que és la reina de les sirenes que vol sortir…. Ella sola….. I comença una dansa bellíssima a la sorra de la platja, mentre la lluna juga a empaitar-la i cercar-li els seus racons més bells.
I ai! aquell dia, de l’Empordà havia baixat un pastoret que no en sabia res que no es podia acostar a la platja, que en sentir canturies s’acosta a la platja i allà gaudeix de l’espectacle de la sirene….
Es veuen de lluny, es miren, es mengen…..
I qué voleu?.
Maragall va sentir la contalla i va fer la sardana:
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena;
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: Me fas neguit sirena.
Si sabessis el mar com és bonic!
Si veiessis la llum de la carena!
Si hi baixessis series mon marit.
Si hi pugessis ma joia fóra plena.
La sirena se’n feu un xic ençà
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla
i de l’amor plantaren la cabanya…
Fou l’Empordà.
Joan Maragall , l’Empordà.