LES TAMBORINADES DE SANT AMPELIT

sant ampelit

Imatge: La font de Sant Ampelit ….

Temps era temps, o potser era ahir, (aneu a saber) que, mireu, ara no me’n recordo, hi havia un sant als vorals de Llagostera que, tot estant a la vora del camí, tenia la capacitat de, en un moment precís,  ser capaç de fer ploure, cor què vols, cor què desitges….

I així, els estadants de les rodalies, si passaven massa temps de sequera, s’acostaven a Sant Ampelit, li deien, fluix, fluixet, una pregaria , li remullaven la cara i la closca, i ….. vinga…. aigua ve!!!

Però s’esdevé un dia, que un pobre carreter, cansat de trascamar pels vorals de les Gavarres que arriba a l’encalç de Sant Ampelit, i vinga riure-se’n a les seves barbes, …

.- Vinga! Sant dels dallonses, …. fes ploure si tens galindons!!!

I el Sant, res, aturat, com atuït……

I a la fi, el pobre carreter se’n cansa i llença l’estàtua de Sant Ampelit , al rec….

I a partir d’aquí, vinga un devessall d’aigua!!!

I així fins avui…..

Si voleu, entreu i escolteu la contalla, clicant aquí,

O si us abelleix més,  podeu clicar aquí!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari