El pols de la llengua als Països Catalans

Aquests dies una part de la parròquia s’ha esverat moltíssim perquè l’Ajuntament de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat (la segona ciutat del Principat de Catalunya i cinquena dels Països Catalans, després  de Barcelona, València, Palma i Alacant) ha decidit que a partir d’ara la retolació pública serà bilingüe. És allò de Prohibit Aparcar / Prohibido Aparcar…

És evident que iniciatives d’aquest tipus l’únic que volen és que el català no pugui funcionar sol, que no hi hagi cap mena de pressió perquè la gent s’hagi d’esforçar (una mica…) a entendre la llengua del país. Un missatge clar: el català és prescindible a Catalunya, és igual una llengua que l’altra, per tant, quedem-nos amb la que entén i parla tothom…

Però la corrua de despropòsits bilingüistes no té límits (tot i que una volta vaig poder veure a l’estació de RENFE de Mataró un insuperable Vía/Via) i la mostra és aquest escrit que trobareu a la imatge que una Escola Oficial d’Idiomes (que depenen del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) envia al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya…, malgrat que la Llei d’educació digui, explícitament que “L’Administració educativa i els centres han d’emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen”.

Què no es pot entendre d’aquest escrit? Qui de l’Administració no el pot entendre? Qui del carrer no ho pot entendre?

Per cert, caldria advertir a la coordinadora dels cursos especials que els noms de les llengües en català i castellà s’escriuen en minúscules (ja sabem que la pressió de l’anglès fa estralls)…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!