SOIS COMO NIÑOS. LEVANTINOS, OS PIERDE LA ESTÉTICA…

independentistas catalanesindependentistas catalanesindepe

Imatge: una colla de “niños” a qui els ha perdut l’estètica….

“Sois como niños. Levantinos, os pierde la estética”  on cal que bescanvieu la frase “lenvantinos” per catalanes (que era el que es volia dir) Frase de l’Unamuno en una carta adreçada a Joan Maragall, que passava per ser amic de Catalunya….. I com quasi tots els amics que hem tingut terres enllà i que, a la que ens hem despistat, els surt la mel·líflua  mania de bombardejar Barcelona -remei precís i acurat per fer baixar els fums i l’estètica….. –

Doncs sí…. podem reconèixer, sense por d’equivocar-nos, que  ens perd l’estètica…. fruïm amb les garlandes i faramalla de l’estètica… Ens plau sentir-nos agombolats en grup i amb una estètica comú…. I ens perdem, potser per viaranys esteticistes…

Però mireu, de tant en tant llegim …. I va ser aquell arenyenc (a estones) el professor José María Valverde que a l’any 1965, quan el règim franquista va expulsar als professors madrilenys  Enrique Tierno Galván, José Luis López Aranguren, Agustín García Calvo, i en conseqüència, varen renunciar a la seva càtedra. I el professor Valverde, en solidaritat també la va abandonar tot dient-los: 

“nulla estetica sine etica, ergo apaga y vámonos”.

I sí. Sense ètica, no hi ha estètica…. I mireu per on,  ja n’anem aprenent i ara, juntament amb l’estètica, també  estem per la ètica….

I avui, (que voleu  que us digui!), quan hem anat amb la família a votar, en el moment sagrat d’emetre el vot, m’hauria costat poc vessar unes llàgrimes….

I llavors he pensat  que anem fent les coses bé, que volem treballar en un país digne, que ja en tenim prou d’aguantar bretolades d’altri, que en tenim prou de vexacions, que en tenim prou  d’humiliacions, que en tenim prou  d’aguantar persones sense cap escrúpol  usen del poder mal entès per anorrear qui no pensa com ells.

Doncs sí, com deia el poeta : ….. nulla estetica sine etica, ergo apaga y vámonos.

I sí, apaguem un temps i encetem-ne un altre ple d’il.lusió….. i no pensem que serà fàcil, ni serà , potser, plaent, …. però  sí ple d’esperit!.

La meva àvia sempre em deia:

Ramon sigues dels “aixequem-nos i anem-hi” no siguis mai dels “aixequem-nos i aneu-hi”.

Doncs això……

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari