EL SAGRISTÀ DEL RECTOR DE VALLFOGONA

temple vallfogona

IMATGE: La nau de l’església de Vallfogona on passen els fets de la contalla.

Temps era temps el Rectord de Vallfogona, o sigui, lo Vicent Garcia, es queda sense sagristà…. Sí, Sí…. el Ramonet ha fet l’estella, se n’ha anat a l’altre barri i el pobre rector, doncs…. això… es queda més sol que un rave…

I , òbviament necessita un sagristà, no només per endreçar les coses de la intendència clerical, sinó que també el necessita per a tocar campanes i sobretot per a vetllar els morts quan s’en va a l’altre barri i , en aquest, cal esperar l’hora del funeral.

I així ja em teniu fent una mena de càsting per a cobrir la plaça de sagristà, se li presenten de Quel, en Gepic i en Tuies de cal Xic….

I si voleu escoltar l’enrenou que s’organitza a la nau de l’església de Vallfogona , una nit en la que han de conviure els tres aspirants, o potser , el mort, el vetllador i el dimoni…

I si no capiu gaire bé la contalla, doncs, això !

Entreu i escolteu !!!

Apali! a gaudir-ho com el que és, una història nostrada d’una por molt ensucrada…. Res a veure amb aquestes falòrnies que ara s’inventen els moderns , el Hallowen……

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari