QUINA VERDOR QUE CORPRENIA L’ULL INQUIET DEL CAMINANT…..

CAN PRAT

Imatge: Can Prat, on va néixer la llegenda de la goja del Gorg Negre

I de tant en tant, és bo recordar sortides ja llunyanes….

Pels topants de Gualba, on crèiem que trobaríem la frescor muntanyenca. Sol esbatanat per les planes de Can Prat. Prats bressolats pel ventijol agraït que ens besava la cara i ens agombolava l’esperit.

Quina verdor que corprenia l’ull inquiet a la recerca del racó ignot i la muntanya abrupta!, on els esqueis convertits en castells ens acompanyaven silents des de les seves talaies de gegants

I si voleu veure algunes fotografies, cliqueu aquí.

I si voleu escoltar la contalla de la goja del Gorg Negre, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari