El pols de la llengua als Països Catalans

Es parla molt que a Catalunya s’aplica un Programa d’Immersió lingüística (en aquelles escoles en què la majoria de l’alumnat no és de llengua catalana familiar), però què vol dir aplicar actualment i correcta aquest PIL?

Un centre que apliqui actualment correctament el programa d’immersió lingüística[1] hauria de:

1. Conèixer què implica el programa d’immersió lingüística (PIL). És a dir, hauria de ser conscient que aplica un programa d’aprenentatge de segones llengües, hauria de tenir molt clar quin tractament reben les diferents llengües curriculars i, finalment, tot el professorat hauria de saber que el PIL (com els CLIL o els EMILE) constitueix una modalitat dels programes que s’anomenen de tractament integrat de llengua i continguts.

2. Tenir en compte, pel que fa a la metodologia:

2.1. La comprensibilitat del discurs del docent (l’input): l’ensenyant ha d’adaptar el discurs perquè aquest sigui comprensible per a l’alumnat segons el nivell d’aprenentatge i segons la competència lingüística de l’alumnat en la llengua vehicular. Per afavorir la comprensió de l’alumnat cal acompanyar el discurs docent amb suports no verbals. En un programa d’immersió, la llengua de l’escola és la llengua d’aprenentatge dels continguts curriculars. La base de l’aprenentatge és assegurar la comprensió per part de tot l’alumnat. El professorat aplica estratègies que faciliten la comprensió de textos orals i de textos escrits, sense oblidar que l’ajuda més ajustada que necessita un alumne moltes vegades la pot proporcionar un company.

2.2. La interacció. En l’aprenentatge d’una llengua la interacció té un paper cabdal, ja que és a la base de la construcció del coneixement. Per afavorir la interacció és necessària la gestió del temps i de l’espai de l’aula. Perquè la interacció esdevingui font d’aprenentatge, cal desenvolupar una sèrie d’hàbits. Per tant, hi ha d’haver activitats o metodologies de treball que afavoreixin la interacció i la negociació de significats. Per això un docent que aplica el PIL ha de saber en quines situacions comunicatives és més fàcil que es produeixin interaccions en català i ha de programar activitats en què la producció estigui fixada: jocs de pati, jocs de taula, jocs de rol[2], dramatitzacions…

2.3. El tractament de la llengua oral:

L’enfocament comunicatiu La competència comunicativa és la capacitat d’usar la llengua de manera apropiada en les diverses situacions en les quals es pot trobar un parlant. Perquè una activitat de llengua oral tingui un enfocament comunicatiu ha de complir una sèrie de característiques. En la selecció dels materials didàctics per treballar la llengua, un dels aspectes que hem de tenir en compte és que tinguin, justament, un enfocament comunicatiu.

La planificació d’activitats orals Per assegurar la comprensió per part de l’alumnat, cal potenciar l’ús de la llengua oral per sobre de la llengua escrita. En un programa d’immersió cal dissenyar activitats específiques per treballar aspectes formals de la llengua (adquisició de l’idioma). Aquestes activitats han d’estar contextualitzades dins d’activitats més globals en què la funcionalitat i l’interès per part de l’alumnat estiguin garantits. La planificació d’activitats ha de fomentar la interacció entre els alumnes. En un programa d’immersió és important que tant l’alumnat com les famílies observin que l’escola dóna molta importància al tractament de la llengua oral. A l’hora de dissenyar activitats s’ha de tenir en compte el nivell de competència lingüística de l’alumnat. En el disseny d’activitats s’ha de tenir en compte el procés d’aprenentatge d’una L2.

La programació de llengua. En l’aplicació d’un PIL, cal planificar el tractament de la llengua oral al llarg de tota l’escolaritat. En les programacions de llengua oral s’han de preveure tots els components de la competència comunicativa.

2.4.        Relació llengua oral-llengua escrita. L’alumne que s’inicia en l’aprenentatge d’una nova llengua passa per diverses etapes i desenvolupa primer el llenguatge conversacional i després passa al llenguatge acadèmic. En un PIL l’aprenentatge de la llengua oral i de la llengua escrita es donen simultàniament i l’una reforça l’altra. Per assegurar la comprensió en activitats de llengua escrita caldrà partir de la llengua oral.

2.5.        L’ensenyament-aprenentatge de la llengua mitjançant totes les àrees del currículum En un programa d’immersió s’aprèn llengua al mateix temps que s’aprenen continguts. Per assegurar l’adquisició dels conceptes i del lèxic específic de cada àrea l’alumne ha de poder establir connexions entre el llenguatge comunicatiu i el llenguatge acadèmic.

3. Tenir present les característiques personals que incideixen en l’aprenentatge d’una L2:

3. 1.Tipus de motivació a l’hora d’aprendre una llengua. Hi ha una sèrie de factors que incideixen en l’adquisició d’una L2: edat, personalitat, dol migratori, estils cognitius, actituds i motivació. La motivació per aprendre una llengua pot ser de diversos tipus: integradora, instrumental, extrínseca i intrínseca. Aprendre una llengua comporta implicació i esforç personals per part de l’alumne. La reflexió sobre la importància d’aprendre llengües en el món actual genera motivació per a l’aprenentatge de llengües.

3.2. Plantejaments didàctics que afavoreixen cada tipus de motivació. El domini d’una L2 comporta un llarg període de temps en què l’alumne s’haurà d’anar enfrontant a moltes activitats, i la motivació per l’aprenentatge pot fluctuar i tenir alts i baixos. Durant tot el procés de treball d’una activitat amb l’alumnat, haurem de fomentar l’aplicació d’estratègies de motivació. Els plantejaments didàctics que es porten a terme poden afavorir més o menys els diferents tipus de motivació.

4. Fomentar la vinculació de les famílies i tenir present el tractament de la llengua familiar (o primera llengua):

4.1.        Relació amb les famílies. Desenvolupament d’actituds positives envers el català Oferir una bona acollida a les famílies i als alumnes afavoreix el desenvolupament d’actituds positives envers l’escola. La informació a les famílies del procés d’ensenyament-aprenentatge que seguiran els seus fills, dels objectius i dels resultats que s’obtenen amb aquesta metodologia generen confiança i col·laboració. El coneixement mutu ajuda a fer disminuir recels i desconfiances. Desenvolupar actituds positives envers la llengua de l’escola per part de les famílies és bàsic perquè els alumnes vulguin aprendre la L2.

4.2.        Tractament de la llengua familiar. En un programa d’immersió lingüística és molt important reconèixer i respectar les identitats culturals i socials de l’alumnat. Acceptar el bagatge que porten. El reconeixement simbòlic de la llengua familiar és una manera de respectar la identitat lingüística de l’alumnat. És important saber incorporar el bagatge lingüístic de l’alumnat en les activitats d’aprenentatge. Afavorir el manteniment de la llengua familiar ajuda a l’aprenentatge de la L2.

4.3.        La dimensió plurilingüe i intercultural del currículum. En el currículum de primària i d’educació infantil hi ha continguts que fan referència al tractament de la diversitat lingüística i cultural que hi ha als centres educatius i a l’entorn. La dimensió plurilingüe i intercultural s’ha de desenvolupar des de totes les àrees lingüístiques. El treball de la dimensió plurilingüe i intercultural afavoreix actituds positives envers la diversitat lingüística i cultural de l’entorn.

5. Mantenir un usos lingüístics coherents (i professionals):

5.1.        Relació entre oferta d’ús, coneixement i ús d’una llengua. Com més oportunitats d’ús, més coneixement de la llengua i més actuació. Tenir un bon coneixement de la llengua no és suficient per utilitzar una llengua.

5.2.        Els usos lingüístics en un centre on s’aplica el PIL. Si no hi ha una reflexió per part de l’equip docent i una presa de consciència sobre quin ús professional s’ha de fer de la llengua, en un centre educatiu es reprodueixen les normes d’ús que funcionen a la societat. En un centre on s’aplica el PIL s’han de practicar normes d’ús favorables al català de manera que serveixin de model positiu per als alumnes. En un centre on s’aplica el PIL cal vetllar per l’ús de la llengua tant en els espais curriculars com en els espais no curriculars. La llengua vehicular del centre ha de ser el català. La llengua de les reunions col·lectives amb les famílies ha de ser el català…

5.3.        L’ensenyament dels usos lingüístics Els hàbits lingüístics s’aprenen com qualsevol altre hàbit, amb la pràctica constant i coherent. Hi ha activitats que afavoreixen en els estudiants la reflexió sobre els propis usos lingüístics i sobre els del conjunt de la societat. S’han de preveure i tractar les situacions que poden fer vacil·lar els usos lingüístics favorables al català:

• Quan arriba un alumne nouvingut, es treballa amb la resta dels alumnes com ens hi hem d’adreçar per ajudar-lo a aprendre la llengua de l’escola?
• Es dissenyen activitats de mediació per ajudar els alumnes nouvinguts a compensar la manca de comprensió amb estratègies lingüístiques i no verbals?
• Quan es planifiquen activitats d’interacció entre alumnes de diverses edats, amb els més grans es tracta el tema dels usos i les estratègies per fer comprensible el discurs sense canviar de llengua?
• Quan es fan activitats fora de l’escola es pacta prèviament la llengua de comunicació?
• Quan a l’aula o a l’escola participen persones externes al centres es pacta també quina ha de ser la llengua usada?
• (…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!