El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

O

No, no ens hem equivocat i hem fet una barreja entre el nom català (l’Alguer) i el nom sard (s’Alighèra) de la ciutat catalana de Sardenya; senzillament en referim a un petit veïnat de casetes de pescadors a la cala s’Alguer, que es remunta al segle XV, i que podem trobar al municipi de Palamós (al Baix Empordà, a la zona coneguda com a Costa Brava). Aquestes construccions, magnífiques mostres d’arquitectura popular i tradicional, són fetes de parets de pedra i de voltes de ceràmica a la catalana. Des del 2004 el Govern de Catalunya les declarà Bé d’Interès Nacional.

Aquest topònim empordanès, bessó de l’Alguer sardocatalà, ens fa recordar que el català i el sard són les dues úniques llengües romàniques que actualment mantenen formes d’article derivades del demostratiu llatí IPSU (la que ha donat les formes catalanes, conegudes amb el nom d’article “salat”, es, ets, s’, sa, ses, so, sos o les formes sardes com su, sa, s’, sos, sas  i issu, issa, issos, issas). Les altres llengües romàniques van optar per les formes derivades de l’ILLU llatí (la que ha donat articles com el, la, lo, les, los, els, il…), tot i que, fins al final del segle XIX, l’occità (a la zona de Bearn i de Niça) i el sud-italià (a la zona dels Abruzzi i la Basilicata, i dels extrems nord i sud de Sicília) encara conservaven formes derivades d’aquest demostratiu llatí. Sembla que en espanyol antic i en el parlar dàlmata de Ragusa (avui dia desaparegut) també es feien servir formes derivades de l’IPSU.

En el cas català, a més, som l’única llengua romànica que ha mantingut viva la presència d’aquests dos articles, derivats tant de l’ILLU com de l’IPSU. Tot i que en la llengua escrita, en la llengua oral formal de tot el país, així com en la llengua oral en tots els àmbits de la majoria del territori des del segle XIII s’imposen les formes derivades de l’ILLU (com passa a l’Alguer), tant en la zona oriental del Principat de Catalunya (a l’anomenada Costa Brava) com en les dues illes balears (Mallorca i Menorca) i en les dues illes pitiüses (Eivissa i Formentera), on són especialment vius, s’han mantingut en la llengua oral els articles derivats de l’IPSU. Sense oblidar, a més, algun enclavament lingüístic al País Valencià (com, per exemple, la població de Tàrbena, que va ser repoblada el segle XVII per mallorquins). Com a curiositat, destacar que, des de sempre, els articles derivats d’IPSU s’havien percebut com a més col·loquials, fins a l’extrem que, encara ara, a les Illes els conceptes “elevats” mai no s’usen amb article “salat” (la mar –en contraposició a sa mà–, la Seu, el rector…)…

 

Pere Mayans

O

Mostres de toponímia amb articles “salats” a l’Empordà

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!