LOS TAMARA

galicia2

Imatge: Galicia mullada…… morriña, saudade…..

MORRIÑA: Sentía moita morriña no estranxeiro. Nos días de chuvia éntrame a morriña.

SAUDADE: Nostàlgia, enyor…..

Avui ha plogut…. Ha plogut molt….. dies grisos que et porten al record, a la nostàlgia, a l’inici de l’inici…

I he pensat en un conjunt que, de jovenet, em va frapar. Només sentir la veu del cantant sabia que em sotraguejava l’ànima. Només sabia el nom del grup: Los Tamara…

De gran he sabut que el cantant era En Pucho Boedo…. una història apassionant, un cantant apassionant ….. I un grup agosarat per l’època…. cantaven com eren , en galleg i la seva veu traspassava fronteres….

I nostàlgic he recordat una de les cançons de la meva jovenesa…..

I és que fa uns dies vaig poder parlar amb una persona gallega, varem parlar de feina…. tenia una veu greu, modulada, molt personal…. I se’m va ocórrer dir-li:

.- Miri, jo de petit admirava, i xalava de valent amb la veu del cantant dels Tamara….

A l’home se li van humitejar els ulls, no esperava trobar, tant lluny de la seva terra, algú a qui aquell grup i aquell cantant hagués fet trontollar l’esperit….

Em mira…..

.- Erem parents, em diu……

I em sembla que li cau una llàgrima fugissera galtes avall..

I a mí…..

I si ho voleu, els podeu escoltar en els dos enllaços que acompanyo.

https://www.youtube.com/watch?v=-85s1Zn2aHg

https://www.youtube.com/watch?v=9U3gi45-FJM

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari