JOAN COLOM I AGUSTI un pintor arenyenc…..

                 colom

IMATGE: El nínxol on està enterrat en Joan Colom Agustí al cementiri de Sinera. (és el de sota i al mig)

Fent aquestes lectures meves, que tot i tenir molts interessos, acaben  confluint a la nostra pàtria encerclada de turons, vaig llegir que el pintor arenyenc Joan Colom Agustí està enterrat al nostre Cementiri de Sinera. Vaig començar una recerca per escatir on es podia trobar la seva tomba. Vaig mirar panteons (creient que estaria en un dels nostrats panteons poc coneguts…. ) Però no me’n vaig sortir… I com sempre, quan es tracta del cementiri, demano informació a l’Ajuntament i molt gentilment em van comentar que el nínxol és el numero 80 de la serie C  (el mateix segon replà on està l’Espriu).

Em va faltar temps per anar al cementiri i buscar-lo. Vaig trobar el numero 80 i el vaig retratar. aquí l’adjunto:( és el de sota dels blancs del mig)  No em podia creure que un pintor del traç i la importància d’en Joan Colom tingués aquest nínxol. De fet , un pintor de la seva categoria, ens faria més llustrosos amb la dignificació de la seva darrera morada!

Vaig tornar a l’ajuntament i vaig preguntar si s’havien equivocat (em costava creure-ho) van revisar-ho i no, no hi ha cap error. A més a més, crec que nínxol és propietat de l’Ajuntament i que algun alcalde havia  fet  les gestions necessàries per que es pogués enterrar a Arenys….. Si no s’haguessin fet gestions,  potser ara no estaria a Arenys.

Potser caldria fer alguna cosa per dignificar el nínxol (encara que amb això dels morts és sempre molt delicat !!!. No fa massa que al nostre Ajuntament va presentar una exposició d’algunes de les seves obres al Calisay.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari