LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

                                          merce18

Imatge: Mare de Déu de la Mercè a la Basílica de la Mercè a Barcelona.

Mireu, avui una de l’Amades que, quan la vaig conèixer, em va plaure de valent….

De com neix el topònim “Mare de Déu de la Mercè”.

Doncs temps era temps que al pobre Rei en Jaume, (de vegades massa atribolat amb les converses llargues…… molt llargues…… que tenia amb donzelles per merèixer), no li faltava res més que, a la nit, se li aparegués la Mare de Déu i li botzinés a cau d’orella que, essent com era un rei cristià, no tingués prou cura dels captius que, massa sovint,  feien els sarraïns…..

………….i vinga a burxar….

.- Que has de fer més coses, que t’hi has de mirar més, que la teva vida és massa disbauxada i una bona obra et permetrà entrar a la Glòria del Cel…..

Despert que en fou el Rei en Jaume, es va esbandir la cabòria que l’havia desvetllat.

.- ” Mira que pensar que m’ha vingut a veure la Mare de Déu….. Amb la feina que té, pobra…. “

Però encara no havia passat un mesuró de temps, que truquen a la porta de Palau i es troba amb Sant Raimon de Penyafort i Sant Pere Nolasc (entengueu que, com que eren vius, encara no eren Sants eh!) i li expliquen que han tingut el mateix somni…. O sigui, que mans a l’obra que això anava de veres de veres….

Però com ho farem ?.

No patiu, la mateixa Verge se’ls va presentar la nit següent i els va citar a llevant de taula de l’endemà al Tinell de de la Plaça del Rei de Barcelona…. I sí! tal dit, tal fet, havent dinat es reuneixen al Tinell, la Verge, el Reis i els dos sants…

I allà mateix acorden que han de fundar una orde que esmerci els seus esforços en rescatar captius i,  sense perdre massa temps, ja en fan els estatuts i diuen:

.-Quin nom li posarem? …. doncs, mira! Com que l’obra serà una gran mercè per als pobres captius,  ja ho tenim: Els mercedaris….. i de bursada, també nomenarem la Verge que ens ha engrescat com a Verge del Mercè….

I aquí  ho teniu: La Verge de la Mercè, batejada per les grans mercès que l’obra mercedària va portar als pobres captius que feien els sarraïns…

I si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari