El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

30 d'agost de 2014
0 comentaris

Amb 30 anys no n’ hi ha hagut prou?

Sant Eugeni

Feia dies que no passejava tranquil·lament per la meva ciutat d’origen, l’Hospitalet de Llobregat. Tot anant de la parada de metro de Pubilla Cases fins al barri de Sant Josep, on viu la mare, i sense ser-ne exhaustiu, ni desviar-me del camí, vaig trobar les plaques dels carrers en castellà que trobareu en aquest apunt…

Més de 30 anys després de la Llei de normalització lingüística, més de 35 anys després de l’arribada de la democràcia, com és possible tanta desídia, tant menyspreu per a la llengua del país que han demostrar els diversos ajuntaments que s’han anat succeint a la meva ciutat.

Sobretot, tot plegat encara em dol més si tenim en compte com es va córrer l’any 39 a despersonalitzar lingüísticament els carrers del nostre país. Heus aquí alguns exemples:

El febrer de 1939, la Diagonal de Barcelona (avinguda 14 abril durant la República, per ser el dia en què es va proclamar) es diu “Avenida del Caudillo”, el passeig de Gràcia es diu Paseo del General Mola, la plaça Catalunya, “plaza del Ejército Español” i la Gran via de les Corts Catalanes, “Avenida José Antonio Primo de Rivera”.

El 9 de febrer de 1939 la comissió gestora provisional de l’Ajuntament de Reus (la ciutat havia estat ocupada el 15 de gener) acorda que totes les plaques dels carrers i places siguin substituïts per un altres escrits en castellà.

Aquell mateix dia un regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès es queixa perquè s’ha substituït el nom del carrer dedicat a Prat de la Riba (el president de la Mancomunitat de Catalunya -1914-1917). Aquest regidor considera que es tractava “de un buen patricio, amante de España y de las Instituciones de orden, familia, propiedad, relgión y patria”. El nom nou és de José Calvo Sotelo, polític de dretes, ministre d’Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera, assassinat el 13 de juliol de 1939 per la Guàrdia d’Assalt de la República (una mena de cos antiavalots d’ara). El mateix passa amb el carrer Àngel Guimerà, que rep el nom de José Antonio Primo de Rivera.

El 20 de març de 1939 un grup de sergents de l’exèrcit trenca la placa del carrer dels Abeuradors de Girona perquè és en català.

El 31 de març de 1939 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els noms dels carrers escrits en llengua catalana. El mateix es decideix a Santa Coloma de Queralt el 10 d’abril, a Breda el 7 de juny…

A Mataró, el 15 de juny de 1939, es publica un edicte del comandant militar de la ciutat en el qual dóna vuit dies de termini per treure els rètols en català dels establiments i de la via pública.

A Badalona, l’Ajuntament rep del Comandant militar l’ofici segons el qual aquest està “interesado que todos los rótulos de calles, entidades, casas comerciales o particulares sean redactados en el idioma del Estado advirtiendo que será severamente castigado todo aquel que no cumpla esta disposición”.

 

A les imatges podreu veure que alguns comerciants han retolat en català (al costat d’una placa en castellà!).

del Norte 1 del Norte 2 Florida

Miraflores

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!