MADRID AUSTRIACISTA

Imatge: L’únic pany austriacista -i en part borbònic – que varem trobar a Madrid.

Hem passat uns dies a Madrid. I varem voler cercar, alguns panys o signes austriacistes…. I res, passejar i més passejar sense trobar res. Inclusiu amb una visita guiada no en varem treure l’entrellat. Feia un xic de vergonya com explicaven la guerra de Successió… Un seguit d’històries de llit….

Però som obstinats i, varem voler veure la Real Acadèmia de Història , de la que n’havia estat Director, el nostre Pare Fidel Fita.. Quan El 1912, a la mort de Marcelino Menéndez Pelayo, va ser nomenat director de la Reial Acadèmia de la Història, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció sis anys després. Durant aquests anys també va formar part de la Reial Acadèmia de Belles Arts, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, i els Instituts Arqueològics de Coimbra, Berlín, l’imperi germànic i Roma. I encara va desenvolupar investigacions sobre la Història de l’Església, Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, el Pare Fidel Fita, S.J. va ser sobretot un epigrafista amb especial dedicació a les inscripcions llatines; deixant una obra immensa i que comprèn les inscripcions de la majoria de les províncies espanyoles.

També en va ser membre, el nostrat Mn Josep Palomer, el qual va ser membre honorari de l’esmentada acadèmia….

I sí…. tal i com havia previst. L´únic lloc on, a Madrid, varem trobar una reminiscència de pany austriacista i borbònic (la flor de lis borbònica de cap per avall!!! ) va ser a la gran portalada de la Real Acadèmia de la Historia del Carre León 21, al Barrio de las Letras….

I si voleu, cliqueu aquí i veureu algunes fotografies, de les uals , la darrera és arenyenca, només la poso per tal que pugueu veure l’escut borbònic també de cap per avall..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari