QUINS BLAUS ESFILAGARSATS DE BOIRES ESCADUSSERES, PEL CEL GRISENC DE LA MATINADA FERÈSTEGA.!

IMATGE: Cal Agusti: detall

Quins blaus esfilagarsats de boires escadusseres pel cel grisenc de la matinada ferèstega!. La llum, encara endormiscada, es deixondia per l’horitzó llunyà de la marina que encetava el dia tot tocant ratlla. I nosaltres, xino xano, cap al cim del Tagamanent, on al peu de la baluerna hem deixat els estris mecanitzats i hem avançat i endinsat per la Calma planera, vora Cal Agustí. Ara els ginebrons, ara la masia, fa anys enrunada, avui esponerosa i valenta, i revolt enllà hem goitat la Casanova del Bellit, i sortint del camí fressat els corriols ens anaven menant cap als llocs més humitejats de la Calma de ponent, i hem circumdat el Bellit i hem pogut copsar la petitesa de l’ermita de Sant Nicolau i la grandesa del camp que encara verdejava pel bestiar de peu rodó, avui amagat.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari