I DE RETORN, PEL CORRIOL ON L’AIGUA RUMOREJAVA TORRENT AVALL….

Imatge: Sant Salvador de Terrades.

I mentre i tant  a la vall feia una xafogor galopant, el caminant ha enfilat,  a petita hora, el cimbell de la catedral de la Vall d’en Cuc (Sant Salvador de Terrades) on, essent festa major, ha pogut entrar al clos eremític. Revolt fins la font de la Moixera. El caminant no exagera  si us diu que, allí,  al redós de la natura, ha passat fred .

Després més revolts a admirar la baluerna de la Masia d’En Cuc, i per fi , el castanyer. Arbre immens (algú en diu el més gran de Catalunya)… De gran, el caminant en dóna fé  que ho és.

I de retorn, pel corriol on l’aigua rumorejava torrent avall i alguna zumzada de branquilló ens encertava la testa i abellia veure  figues, castanyes, nogueres, mores…

I si voleu, podeu entrar a veure algunes imatges…

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari