… LA FELICITAT NO ÉS UN CONCEPTE LITERARI, ES UN ESTAT D’ÀNIM COMPARTIT….

Imatge: Maria Mitjancera, prop de Collformic.

I avui passejada nova, pels volts de les ermites de Trinitat, Maria Mitjancera, i l’Església del Brull, on hem gaudit de l’esclat del faig al cimbell de Collformic, i hem fet marrada, i el camp del Serradussà, mal manegat ens ha esborrat el camí, i la giragonsa, i la pèrdua del viarany, i la  calor que assedegava i la  pujada perduda i anguniosa … i…. veieu que ha estat dur… , però  llavors, exhaurides les forces, en petit grup que érem, han aparegut dues taronges. I el silenci a l’ombra i el compartir la petita menja, i en companyonia i solidaritat hem après, allò que tothom hauria de saber i que sovint oblidem: … que el partir tan senzills aliments ens ha ensenyat que la felicitat no és un concepte literari, és un estat d’ànim compartit. 

Si voleu un tast del Serrdussà, cliqueu aquí.

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari