I LA TROBADA DE LES PEDRES QUE ACULLEN LA SAL QUE ES DÓNA ALS MOLTONS…..

Imatge: La pica baptismal de Sant Cristòfor de la Castanya….

Amb la sonsònia dels homes del temps que avui plourà, que farà vent, tempesta i altres andròmines meteorològiques, hem endreçat els nostres passos cap al Collformic que ens esperava per iniciar la baixada iniciàtica cap a Sant Cristòfol, als estreps de la Castanya, on reposen restes dels malaurats lliberals abatuts per les mans tacades de sang dels carlins que els empaitaven.

I a redós de Sant Cristòfol, on sempre hem estat ben rebuts per l’acollida de les bones masies pagesívoles hem entrat a fer tat als sants que presidits per Sant Cristòfol ens esguarden només entrar a la petita esglesiola. En Segimon, fóra del lloc  però cofoi per estar a l’esquerra de l’hereu de l’església, i a la dreta l’Isidre aquest Sant que, com ens ha alliçonat en Manel, vingut de terres enllà li ha pres a Sant Galderic,  (que va néixer a Vievila, al Carcassès (Rosselló), l’any 830. Morí l’any 900, i ja el 990 se’l canonitzà en un concili a Narbona), el patronatge dels nostres pagesos.

I la trobada de les pedres que acullen la sal que es dóna als moltons , com bé ens ha explicat en Martí,

I la davallada cap al Vilar, on, de camí, ens hem trobat com sempre als arenyencs que, cada vegada que refem el camí,  ens els trobem al mateix indret. Deu ser la cosa de les bruixes que, mai dels mai, ens abandonen a muntanya.

Entreu i veieu…. uns retats que evoquen unes sortides montsenyenques…..


Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.