…EL SOL MANDREJAVA PER SORTIR DEL SEU LLIT ESLLANGUIT DE NÚVOLS…..

Imatge: sol eixint del seu llit de núvols al pla de la Calma.
 De matinet, a l’encalç dels Sants del Pla. La Calma, tranquil·la, ens oferia la lluïssor de les primerenques hores. El sol mandrejava per sortir del seu llit esllanguit de núvols. El dia patint per créixer, i nosaltres, caminants, albiràvem els contraforts de Bertí- La Caseta, el Clot, Sant Cebrià,  la Figuera i Sant Isidre ens anaven regalant les seves ocultes històries que el temps va esmorteint dessota el mantell de l’antigor. I el pou, modesta andròmina col·locada al bell mig del pla, on els festejadors, a peu d’aigua, senyalaven els antics amors declarats als seus peus…
I la vida… que mai s’amaga, sempre  brinda un futur esperançat al caminant ….

I si voleu veure les fotografies de la sortida, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari