LA CREACIÓ – Una rondalla-

Imatge: la Creació d’Adam. Fresc de Miquel Angel a la capella Sixtina. 

Si ho voleu, avui podeu escoltar una petita rondalla feta a quatre (o a quatre centes mil) mans. (en ser una rondalla, molta gent hi va aportant el seu gra de sorra, fins que algú l’escriu i així ens arriba a nosaltres)

M’explico:
Ja fa uns anys vaig trobar una rondalla molt ben reeixida de Francesc Maspons Labros (doctor en dret i notari) i recollidor de part del nostre imaginari, va reunir en un petit llibret (el rondallaire) algunes de les rondalles més ben girades que he llegit. La rondalla la intitulava “La Creació”
El podeu llegir clicant al damunt. I ara, fa una dies, repassant les contalles de Carner n’he trobat una contalla “L’abella” al llibre Deu rondalles de Jesús infant, que complementa la rondalla de Maspons.  
L’essència de les dues és la mateixa i m’ha abellit poder-la contar,  extraient una part d’en Maspons i l’altra part d’en Carner.
El resultat, penso, que és prou agradívol i és una manera (poc científica, si voleu) però prou vistosa de com Déu va crear el món, els seus animalons i …. especialment … l’abella i el bacallà.

Apali, si voleu, entreu i escolteu, clicant aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari