EL CIM, QUE AVUI ENS FEIA DE PLATJA DELS NOSTRES SOMNIS….

Imatge: La platja dels nostres somnis al Turó…

Retrobament amb la natura aspra. Sortida dura, molt dura, encimbellant-nos des de la vall, resseguint senderols de  la gran baluerna profunda, els clots,  les valls, la pregonesa de la muntanya, l’abraçada perduda, el pou de neu, el cim que avui ens feia de platja dels nostres somnis, era la platja  on albiràvem nous mons. I el cel, i el sol.. i nosaltres petits, però avui tan grans, que encalçavem el cel amb les mans, des del Turó de l’Home.

I de retorn pel Turó d’en Palatreques, el pla de Lligamoltons, el Puig d’Arques, fins la muntanya ens escopia al Sot del Maldeventre, i finalment  de retorn a la llar, plaents d’haver viscut un matí, potser, irrepetible. 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari