EL SOROLL SOMORT DE LA PAU MONTSENYENCA…..

Imatge: Els brocs de Marianegra.


Sortida joliua. Cap a les deus d’aigua de Marianegra. La cantarella del salt, el soroll somort de la pau montsenyenca. El sol, manyac, entrellucant-nos enmig d’avets, de faigs, de castanyers… i nosaltres, amatents al verd intens de les falgueres, camí enllà fins la font dels quatre dolls d’aigua. Imponent l’aigua que, a les darreries de juliol, encara ens esperava amatent per plànyer la set del caminant.

I el caminant exhaust, implora a les deus de l’aigua guaridora, que intercedeixin davant els fats divins, que el futur sigui lleu, lluitador i plaent….

Pels segles dels segles……..
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari