EL BORRISSOL DELS ARBRES…. ELS ESPLETS DE PONCELLES….

Imatge: Esclat de primavera..

Aquest matí calmat, que convidava a gaudir dels petits plaers de l’esclat primerenc de la primavera, ens hem apropat al Montnegre.  El borrissol dels arbres, els esplets de poncelles … tot  ens informa  que ja hem deixat enrera l’hivern. La boscúria, on l’aigua discorre plaent per viaranys ignots… La primavera, que ens ve a saludar amb tota la seva esplendor. I nosaltres, petits mortals caminadors, ens endinsem, en silenci, a la gran catedral de la Natura.

I al cim,  Sant Martí, bonhomiós  com sempre, ens ha mostrat la serena presència d’acollida al desvalgut caminant.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari