MATI ENCÈS, SERÈ, CEL LLUENT…..

Imatge: Núvols al Pla. 

Matí encès, serè,  cel lluent. La serenor d’un matí que agombola la lluïssor de l’ull atent del caminant encara endormiscat. Pla calmós fins arribar a un cafè on l’ensulsiada recent de les parets, anuncia la gran derrota de l’habitacle que ha mantingut la seva esquerpa silueta al pla capçaler de la obaga muntanya.

 La baixada sobtada, on els esqueis entrebanquen la bona marxa. I després la plana del Vilar, on els pàmpols del verol ens recordava els ditets del Sant Màrtir de Plata (Sant Zenon).

 I després, cap a casa, a la vall, on els neguits tornen amb zumzada plena, fent-nos oblidar, massa depressa, la bondat dels nostres esqueis……..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari